L´ANÀLISI I COMENTARI DE TEXTOS HISTÒRICS

En aquest apartat vos propose un guió per a l´anàlisi i comentari dels textos històrics que practicarem a classe.

GUIÓ

1. Lectura “detallada” del text.
Es tracta de llegir el text en la seua totalitat entenent perfectament el contingut.

2. Classificació del text.

  • Tipus de text.
    • Legislatiu (lleis, decrets, normes, constitucions, etc.). Es coneix per estar molt estructurat i per donar normes a complir.
    • Literari (narracions, poemes, cançons, etc.).
    • Científic(economia, política, medicina, història, dret, sociologia, etc.). No confondre un text que estudia constitucions amb el text d’una constitució.
    • Comunicat (públic, correspondència oficial o personal). Els manifestos, memorials i cartes són molt abundants en Història. Ull!, alguns memorials serien científics pel seu tractament i estudi en profunditat dels temes que aborden.
  • Origen. La persona o entitat que ho genera.
  • Destí. A qui va dirigit.
  • Finalitat (utilitat, conseqüències). Alguns textos van ser peticions, altres exigències, denúncies, proclames, provocacions o part d’una confabulació. Les seues conseqüències (repressió, rebel·lió. guerra, etc., poden o no ser conegudes.
  • Lloc d’origen. Des d’on és emès.
  • Context històric. Aquest apartat pot emportar-nos a introduir el comentari pròpiament dita, així que tal vegada siga convenient tractar-ho en l’últim apartat.

3. Anàlisi (forma, subdivisions, estructura. conceptes, dades).
Ho podem enfocar com:

  • una anàlisi formal segons la seua estructura (paràgrafs) i veure com és tractat cada una de les parts “físiques”, o bé com una anàlisi temàtica entrant en l’estudi del tema o temes (contingut) i com s’enfoca.

4. Comentari.
És molt important tractar de valorar el text en el seu context històric i geogràfic, demostrant amplis coneixements d’ambdós, però sense caure en una mera exposició del tema.

  • Autenticitat. Només podem saber-ho en el cas de tenir davant l’original, la qual cosa no és impossible.
  • Postura de l’autor:
    • objectiva: planteja l’assumpte tractat sense aportar juís de valor propis.
    • subjectiva: pren partit en l’exposició de l’assumpte, expressant els seus punts de vista o les seues apetències.
  • Interès de l’autor pel tema. Depèn de si ho tracta de passada (diari del tsar Nicolau II), o en profunditat (intervencions d’Hebert o de Marat).
  • Silencis de l’autor. És precís saber llegir entre línies per a captar que s’oculta (qualsevol part de guerra).
  • Possible innovació. Té a veure amb els textos de caràcter científic però també pot ser un document inèdit que aporte informació nova (Pedra de Rosetta).
  • Relació amb altres corrents i postures. Per exemple, un text de Bernstein contestat per Rosa Luxemburg.
  • Independentment de la seua autenticitat (com a element) i de la postura de l’autor (factor personal), el text pot ser verdader o fals quant a la informació que proporciona.
  • Crítica personal i comentari d’altres postures i corrents. La crítica personal no ha de ser del caire: em pareix bé, no estic d’acord. Ha de ser una valoració seriosa i reflexiva sobre el contingut, exposició i valor del text.

 

Etiquetat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: