I Guerra Mundial i Revolució Russa de 1917

 

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

LES CAUSES DE LA GUERRA

Si voleu comprendre de forma molt resumida les causes de la I Guerra Mundial ací teniu un vídeo que, malgrat la seua brevetat, resulta molt clarificador i senzill de comprendre.

Per a tots aquells que vos agrade la història  vos recomane el següent documental molt més detallat i complet. L´arribada de la fotografia i de les imatges en moviment  van aportar una visió més directa i real del conflicte que les tradicionals recreacions pictòriques i escultòriques. Tanmateix, el fet que aquestes imatges foren en blanc i negre ens feia percebre aquest fets com a llunyans.  La tècnica del colorejat d´imatges originals en blanc i negre permet sentir els fets històrics amb major proximitat i reconéixer un món més semblant a la realitat multicolor que percebim dia a dia. És per això que aquest documental ajuda a empatitzar millor amb els protagonistes de la guerra i comprendre amb més proximitat els desastres de la guerra.

 

 

En la Noche Temática trobem aquest documental, 1914-18 El Ruido y la Furia, en què la narració dels fets sembla estar feta per un soldat omnipresent que va sobreviure a la Gran Guerra. En la meua opinió, el més interessant del documental és la visió crítica que fa de la guerra, de la propaganda i, en definitiva, del poder, del poder dels Estats, dels exércits, de les empreses que interessadament provoquen el conflicte enlloc d´evitar-ho.

ACTIVITAT: Heu de visionar aquest documental i respondre a les preguntes formulades a la següent fitxa:fitxa-el-ruido-y-la-furia-1914-1918

 

EL CONFLICTE BÈL·LIC

Aquest anunci publicitari recrea la espontània i no autoritzada treva de Nadal que va tenir lloc a finals de l´any 1914 entre les tropes alemnayes i britàniques. Aquest moment de fraternitat entre les tropes enemigues qüestionava momentàniament el sentit de la guerra. Però els principals opositors a la guerra van ser els pensadors i intel·lectuals marxistes que observaven aquest conflicte com una lluita imperialista entre Estats dins d´una nova fase d´expansió del capitalisme mundial. Per als marxistes aquest conflicte no interessava a la classe treballadora, ja que la seua  lluita no era l´enfrontament entre Estats sinó l´alliberament de la classe treballadora front a l´opressió de la burgesia, és a dir, la revolució social. El socialista francés Jean Jaurés va ser assassinat per la seua oposició a que el proletariat donara suport a la guerra que s´albirava a l´horitzó. Finalment, els interessos econòmics, imperialistes i militaristes es van imposar gràcies a l´acallament dels discursos internacionalistes i a la promoció de les tensions entre nacions.

LES FASES DEL CONFLICTE: LA GUERRA DE MOVIMENTS (1914); LA GUERRA DE TRINXERES (1915-16); DE LA CRISI DE 1917 A L´ARMISTICI.

 

 

 

EL TRACTAT DE PAU DE VERSALLES

Va ser aquest tractat un veritable tractat de Pau? És la prova de que la pau sempre l´escriuen els vencedors? Va ajudar a conjurar el perill d´una nova guerra a Europa? Són només algunes de les qüestions que ens plantejar en analitzar les clàusules del mateix. Llegir el text de John M. Keynes on adverteix de les conseqüències que aquest tractat tindria per al món pot ser un bon punt de partida. Creus que Keynes tenia raó? Justifica la teua resposta.

 

 

 

ESPECIAL CENTENARI I GUERRA MUNDIAL , FONT: EL PAÍS

ESPECIAL BABELIA , CENTENARI I GUERRA MUNDIAL

ESPECIAL CENTENERI I GUERRA MUNDIAL. FONT: EL MUNDO

Una sola patria para Europa 

(…)Pero hace 100 años, Alemania contribuyó por sí misma lo suficiente al estallido de la guerra como para hacer ahora profesión de humildad y no andar pidiendo compensaciones por las décadas pasadas. El emperador, el canciller, el Gobierno, el ejército: durante la crisis de julio de 1914 tuvieron en todo momento en sus manos la posibilidad de no apoyar incondicionalmente las intenciones belicosas del aliado austriaco contra Serbia. La megalomanía, el nacionalismo exacerbado y una política dependiente del Ejército empujaron al imperio a un enfrentamiento armado del que no podía salir victorioso. En 1914 Alemania desaprovechó o quiso desaprovechar todas las oportunidades, y hubo algunas, para evitar el incendio que inflamó a la antigua Europa y la hizo extinguirse lentamente de manera irrevocable. Lo único que podemos aprender de este horror es a no menospreciar las instituciones de la UE, como está de moda ahora, a no concebir la Europa común como un constructo hueco, sino como una patria; a ser solidarios con los miembros más débiles y a no denigrar a los nuevos Estados que solicitan su admisión tachándolos de nidos de parásitos sociales. Tal como expone el historiador Jörn Leonhard en un libro que aparecerá próximamente, la guerra de 1918 “abrió la caja de Pandora” en Europa, ese horrible recipiente de la mitología antigua del que escaparon todos las desgracias y los vicios del mundo cuando el hombre levantó la tapa en contra de la voluntad de los dioses. Odio entre los pueblos, deseo de revancha, conflictos fronterizos, ideologías totalitarias e irracionalismo político fueron las consecuencias entre las cuales prácticamente quedó olvidada la antigua Europa de la Belle Époque, que parecía tan bien ensamblada, con sus fronteras abiertas, rica vida cultural y rebosante del optimismo del progreso. Esa Europa se quebró en 1914 en el transcurso de unas pocas semanas. (…) Esto supone un claro llamamiento a cuidar de las instituciones comunitarias europeas, porque solo ellas proporcionan una mediación pacífica en las situaciones conflictivas. Para Alemania esto significa comportarse con precaución en un momento en que la Unión Europea goza de menos estima que nunca, y no provocar el miedo ante una potencia real o supuesta en el centro de Europa, aunque se trate tan solo de un dominio económico. Y también significa mantener la moderación y el justo medio en política exterior. La desafortunada intervención militar en Irak llevada a cabo por los estadounidenses en 2003 junto con su “coalición de serviciales socios” demuestra en buena medida la facilidad con que los Estados entran en una guerra más allá de toda razón, una guerra nacida de supuestas necesidades imperiosas, antiguas alianzas y nuevos miedos. Erich Maria Remarque dijo en una ocasión: “Yo siempre pensé que todo el mundo es contrario a la guerra hasta que descubrí que hay quienes están a favor, sobre todo aquellos que no tienen que luchar en ella”.

  1.  A quina conclusió arriba l´autor del document? Justifica la resposta.

LA TREVA DE NADAL LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL ACABA HOY Font: EL PAÍS ALEMANYA PAGA EN 2010 L´ÚLTIMA DE LES INDEMNITZACIONS A QUÈ VA SER CONDEMNADA AL TRACTAT DE VERSALLES Font: LA VANGUARDIA

ACTIVITATS

LA SITUACIÓ PRÈVIA A LA GUERRA

  1. Quins països rivalitzaven a Europa per l´hegemonia econòmica a finals dels S. XIX?
  2. Explica quins factors històrics -entre els estudiats en unitats anteriors- van afavorir aquesta guerra?
  3. Quines aliances militars es van formar? Quins països les integraven?
  4. Per què van proliferar les aliances entre països? Quin era l´objectiu d´aquestes aliances?
  5. Per què els conflictes previs a la I Guerra Mundial -Bosnia, Guerres dels Balcans i Marrocs- i les .
  6. Quina relació hi ha entre l´imperialisme i la carrera d´armaments prèvia a la guerra?
  7. Quines van ser les causes profundes de la guerra?
  8. Quin fet històric va desencadenar la guerra? Per què?
  9. Valora si les aliances internacionals -Triple Aliança i Triple Entente- ajudaren al manteniment de la pau o, per contra, ajudaren a l´esclat del conflicte.
  10. Quina era la posició que mantenia el moviment obrer respecte de la guerra?
  11. Quins efectes va tindre el nacionalisme en l´origen de la guerra?

UN NOU TIPUS DE CONFLICTE BÈL·LIC

  1. Per què aquesta guerra rep el nom de I Guerra Mundial?
  2. Quines novetats va introduir la I GM respecte de les guerres prèvies?

ELS INICIS DE LA GUERRA

  1. Explica els primers moviments militars de la IGM.
  2. Quins sentiments predominaven entre les tropes a l´inici de la guerra?
  3. Quin país va dominar les primeres etapes de la guerra?
  4. Per què l´exèrcit rus malgrat ser el més nombrós en tropes no era el més poderós?
  5. Per què es parla d´una guerra mòbil i altra de trinxeres?

L´ESTABILITZACIÓ DELS FRONTS O LA GUERRA DE TRINXERES

  1. Explica en què consistia la guerra de trinxeres.
  2. Quines conseqüències se´n van derivar de la guerra de trinxeres?
  3. Explica a partir de la vida i obra del pintor Otto Dix quina era la seua posició inicial respecte de la guerra i com va variar durant el conflicte. Creus que aquesta posició va ser aïllada o general? Justifica la  resposta.OTTO DIX, LA GUERRA. FONT: SAPIENS.CAT

L´ÚLTIMA ETAPA DEL CONFLICTE: DE LES GRANS OFENSIVES AL COLAPSE I LA REVOLUCIÓ

  1. Quins fets van caracteritzar els darrers anys de la Gran Guerra?
  2. Per què la retirada russa del conflicte no va suposar la victòria alemanya en la IGM?

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

  1. Elabora un llistat amb les principals conseqüències que se´n van derivar de la IGM amb ajuda del següent document: CATORCE HERENCIAS QUE CAMBIARON EL MUNDO, FONT: EL PAÍS
  2. Quines repercussió va tenir la IGM en la posició econòmica d´Europa en relació al Japó i als EEUU?

VENCEDORS I VENÇUTS? ANÀLISI DELS TRACTATS DE PAU

  1. Quina posició va defensar cadascú dels països vencedors en l´organització de la pau? Quins criteris es van imposar finalment?
  2. Elabora un quadre amb els diferents tractats de pau i els acords que s´hi van adoptar?
  3. Quines conseqüències va tenir per a Alemanya la derrota militar en la IGM?
  4. Quines conseqüències va tenir la guerra per als imperis austrohongarés i otomà?
  5. I per a Russia?
  6. Amb quina finalitat es va fundar la Societat de Nacions? Va aconseguir els seus objectius ? Justica la resposta.
  7. Sintetitza les principals transformacions que es van produir al mapa polític d´Europa. En quina part d´Europa va canviar més el mapa polític? Per quins motius?

LES REVOLUCIONS RUSSES

  1. Explica quina era la situació política, econòmica i socials de l´Imperi rus a inicis del S. XX.
  2. Explica les particularitats de la industrialització a Rússia.
  3. Quines conseqüències se´n van derivar del Diumenge Sagnant?
  4. Enumera les principals forces polítiques prèvies a la Revolució russa de 1905 i explica els seus programes respectius.
  5. Quin partit polític pretenia majors canvis polítics i socials? Es tractava d´un partit anarquista? Raona la resposta.
  6. Valora el paper del tsar Nicolàs II:  Podria haver evitat la Revolució? Justifica la resposta.

QUÈ ÉS UNA REVOLUCIÓ? FONT: SAPIENS.CAT LES FORCES POLÍTIQUES PRÈVIES A LA REVOLUCIÓ RUSSA. FONT: SAPIENS.CAT http://www.youtube.com/watch?v=hQZsFrq7MXY http://youtu.be/VKLtLdxA1ms http://www.youtube.com/watch?v=KBA1wda6eBk

LA REVOLUCIÓ RUSSA DE 1905

La Rússia tsarista de principis del S.XX era un immens imperi territorial d´uns 20.000.000 de km2, però malgrat la seua extensió es tractava d´un gegant amb una estructura política, econòmica i social endarrerida. Les revolucions atlàntiques de finals del S.XVIII, que van permetre la plasmació pràctica d´una bona part dels principis il·lustrats i la progressiva consolidació del liberalisme i la industrialització en l´Europa Occidental, no van tenir gran influència en la Rússia tsarista. El sistema polític rus es trobava allunyat dels principis liberals de la sobirania nacional i la divisió de poders, i mantenia un sistema autocràtic quasi absolutista. La base econòmica de l´Imperi seguia sent agrària i la industrialització, molt limitada, estava dirigida principalment per l´Estat. Això va permetre mantenir una estructura social més pròpia de la societat estamental que de la societat de classes, on la presència de la burgesia i el proletariat era, comparada amb els països més avançats de l´Europa occidental,  reduïda i anecdòtica. El poder omnipresent del tsar, la noblesa i l´Església configurava una societat molt desigual, on el nivell d´explotació  i la situació de servitud del camperolat  donava lloc a la misèria de la immensa majoria de la població. D´altra banda, l´autoritarisme tsarista condemnava al poble a            l´absència de drets polítics i a la lluita clandestina en favor de la justícia social i la participació política.

El Diumenge Sagnant de gener de 1905 va desfermar la ràbia del moviment obrer davant la sagnant resposta de les tropes del Tsar a les seues peticions. Aquest moment és reconegut per la historiografia com l´inici del procés d´inestabilitat política que portaria Rússia a la revolució bolxevic d´octubre de 1917 i que donaria lloc al primer Estat socialista del món.

En els documents següents podem observar un fragment d´un documental que fa referència al Diumenge Sagnant i el fragment de la pel·lícula El Cuirassat Potemkim on les tropes cosaques del tsar reprimeixen al poble a les escales d´Odessa, tota una referència a la brutalitat amb que el règim va donar resposta a les reivindicacions del poble rus de major justícia social.

EL CUIRASSAT POTEMKIM, ESCOLLIDA MILLOR PEL·LÍCULA DE TOTS ELS TEMPS

MANIFEST DEL RÈGIM TSARISTA A L´OCTUBRE DE 1905

Aquest manifest va ser la resposta del règim tsarista a la sagnant repressió amb que va respondre a les peticions dels obrers a Sant Petersburg al 1905.

ACTIVITATS:

  1. Quin règim polític s´estableix en aquest manifest? Quines mesures ho demostren?
  2. Descriu el context polític i social en què es promulga.
  3. Quines són al teu entendre les raons que porten al tsar a prendre les mesures contingudes al manifest? Creus que són sinceres aquestes cessions? Per què?
  4. Averigua si aquestes mesures van fer de Rússia un règim liberal i parlamentari allunyat de l´autoritarisme.

DOCUMENTAL: TEN DAYS THET SHOOK THE WORLD de John Reed

LES TESIS D’ABRIL DE LENIN

“1. En nuestra actitud ante la guerra, que por parte de Rusia sigue siendo indiscutiblemente una guerra imperialista, de rapiña, también bajo el nuevo Gobierno de Lvov y Cía., en virtud del carácter capitalista de este Gobierno, es intolerable la más pequeña concesión al “defensismo revolucionario”….

2. La peculiaridad del momento actual en Rusia consiste en el paso de la primera etapa de la revolución, que ha dado el poder a la burguesía por carecer el proletariado del grado necesario de conciencia y de organización, a su segunda etapa, que debe poner el poder en manos del proletariado y de las capas pobres del campesinado….

3. Ningún apoyo al Gobierno Provisional; explicar la completa falsedad de todas sus promesas, sobre todo de la renuncia a las anexiones. Desenmascarar a este gobierno, que es un gobierno de capitalistas, en vez de propugnar la inadmisible e ilusoria “exigencia” de que deje de ser imperialista…

4. Reconocer que, en la mayor parte de los Soviets de diputados obreros, nuestro partido está en minoría y, por el momento, en una minoría reducida, frente al bloque de todos los elementos pequeñoburgueses y oportunistas -sometidos a la influencia de la burguesía y que llevan dicha influencia al seno del proletariado-, desde los socialistas populares y los socialistas revolucionarios hasta el Comité de Organización (Chjeídze, Tsereteli, etc.), Steklov, etc., etc.

Explicar a las masas que los Soviets de diputados obreros son la única forma posible de gobierno revolucionario (…).

5. No una república parlamentaria -volver a ella desde los Soviets de diputados obreros sería dar un paso atrás- sino una república de los Soviets de diputados obreros, braceros y campesinos en todo el país, de abajo arriba.

Supresión de la policía, del ejército y de la burocracia.

6. En el programa agrario, trasladar el centro de gravedad a los Soviets de diputados braceros.

Confiscación de todas las tierras de los latifundios.

Nacionalización de todas las tierras del país, de las que dispondrán los Soviets locales de diputados braceros y campesinos (…).

7. Fusión inmediata de todos los bancos del país en un Banco Nacional único, sometido al control de los Soviets de diputados obreros.

8. No “implantación” del socialismo como nuestra tarea inmediata, sino pasar únicamente a la instauración inmediata del control de la producción social y de la distribución de los productos por los Soviets de diputados obreros (…).”

V.I.U. Lenin. Tesis de abril. 3 de abril de 1917.

  1. Tipus de font.
  2. Context històric del document.
  3. Analitza el text i identifica els aspectes respecte dels quals l’autor es mostra favorable i contrari.
  4. Explica les diferències entre els conceptes en negreta: primera i segona etapa de la revolució.
  5. Valora la importància històrica d’aquest document.

Sintetitza el programa polític de Lenin a partir de les idees contingudes al seu discurs:

DOCUMENT: LA CRIDA DEL GENERAL KORNILOV

“Pueblo ruso:
La madre patria está en vías de desaparecer. La hora final se aproxima.
Obligado a expresarme con claridad, yo, el general Kornilov, afirmo que el gobierno provisional actúa bajo la presión de la mayoría bolchevique de los soviets, de pleno acuerdo con el Estado Mayor alemán, que planea un desembarco en la costa de Riga, destruye el ejército y desorganiza el país.
Aquellos cuyo corazón late por Rusia, los que creen en Dios y en su Iglesia, rezan a nuestro Señor para que se realice el más grande de los milagros; la salvación de nuestra tierra natal.
Yo, el general Kornilov, hijo de un campesino cosaco, os digo a todos que no deseo nada más que la salvación de la gran Rusia. Juro que gracias a la victoria sobre el enemigo, conseguiré llevar al pueblo hasta la Asamblea Constituyente en la que decidirá su propio destino y podrá elegir su forma de gobierno.”

Llamamiento del general Kornilov. Agosto de 1917.

  1. Tipus de document.
  2. Idea principal.

Lenin en clau d´humor:

LA MORT DE LENIN I LA LLUITA PEL PODER

Notícia sobre la reapertura del mausoleu de Lenin:

TROTSKI O STALIN?

El triomf de la Revolució d´Octubre de 1917 i la guerra “civil”  subsegüent van generar grans dificultats per a la consolidació del nou règim comunista. El projecte bolxevic es va concretar en aquestos primers anys en el que es coneix com a comunisme de guerra. En aquest periode el principal esforç econòmic i polític es va centrar en aconseguir la victòria front als exèrcits blancs, però va tenir com a conseqüència el desencís de gran part de la població amb els bolxevics. El programa que els va portar a la victòria a l´octubre de 1917 era “pau, pa i terra” , però l´abandonment de la I Guerra Mundial no va significar ni la pau ni el pa, ja la Guerra Civil va mantenir les penúries i les morts al front. A nivell polític, la dictadura del proletariat es va convertir, en paraules de Rosa Luxemburg, en la dictadura d´un govern de camarilla, és a dir, en la dictadura d´un restringit grup de líders polítics bolxevics. La limitació de llibertats -expressió,premsa, reunió- i la repressió que van sofrir altres forces d´esquerra com els socialistes i els anarquistes, va fonamentar insurreccions com les de la marineria a Kronstadt.

La mort de Lenin al 1924 va desencadenar una lluita pel poder entre Trotsky i Stalin, líders de la revolució bolxevic. L´ascens al poder d´Stalin va suposar la caiguda en desgràcia no sols de Trotsky, que seria assassinat per ordre d´Stalin en 1940 a Mèxic, sinó també de bona part dels líders de la revolució d´Octubre de 1917. El documental Stalin, l´imperi del mal fa un retrat absolutament contrari a la figura d´Stalin qualificant-lo de dictador i paranoïc, i comet, des del meu punt de vista, un error fonamental: tractar l´època stalinista des d´una perspectiva absolutament personalista, amb un únic punt de vista -contrari, per suposat- i de forma absolutament tendenciosa emetent continus judicis de valor. No pretenc fer una defensa de la figura històrica, ans al contrari, però tampoc m´agrada el to clarament tendenciós que adopta el relat. En qualsevol cas, el documental mostra imatges d´indubtable valor històric i és útil per analitzar el posicionament del guionista davant del personatge històric.

 

 

5 thoughts on “I Guerra Mundial i Revolució Russa de 1917

  1. Carlos escrigué:

    Hola,Josep,soy Carlos Sánchez de 1 A de Bachiller,quisiera compartir un link en el que se resume la 1 GM en 4 minutos aprox.

  2. Javier Hernández escrigué:

    VIDEO DE GOUST, MOLT INTERESSANT!

  3. Javier Hernández escrigué:

    IMPORTANT: ERRORS MOLT GREUS ALS MAPES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL!!!!!

    -Mapa de la pàgina 140; com a peu de foto posa: Europa DURANTE la 1ª GM. S’inclou com a part d’Itàlia la part sud del Tirol i el Trentino. Això és incorrecte. La data correcta d’annexió d’ambdós llocs a Itàlia és el 1919, amb el tractat de Saint-Germain. (Conec perfectament la zona).

    -Mapa de la plana 146: fica que només la part sud del Tirol és la perduda per Austro-hongría, però, aquest imperi també va perdre el Trentino.

    -Manca un país al mapa: entenc que al mapa no s’hi marquen alguns països, pero, si al mapa de la 140, indiquen Mónaco i Liechtenstein, dos petits Estats, deurien de posar també MORESNET, un país que avuí dia pertany a Bèlgica, però que, en aquell temps, i, durant un segle, va ser totalment independent. ENCARA QUE A XIMPLE VISTA NO HO PAREIX ÉS PROU IMPORTANT, JA QUE, DURANT LA GUERRA DE MOVIMENTS, A MÉS DE BÈLGICA I LUXEMBURG, ALEMANYA TAMBÉ VA INVAIR AQUEST ESTAT PERQUE TENÍA UNA GRAN IMPORTÀNCIA ESTRATÈGICA.

    Gràcies per la teua paciència,
    Javier.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: