1-El Relleu de la península Ibèrica

EL CICLE QUE MAI ACABA

El relleu de la Terra està en constant canvi. Les causes d´aquesta transformació estan en les forces procedents de l´estructura interna de la Terra. És per això que les anomenem forces internes, les quals donen lloc al moviment de l´escorça terrestre, no com un tot sinó en diferents plaques tectòniques que “naveguen”, amb moviments independents i de forma aparentment aleatòria, sobre el magma viscós de l´interior de la Terra.

Aquest moviment, imperceptible en l´escala temporal humana, dóna lloc al xoc o a la separació de les plaques tectòniques.  Així, les pressions que exerceixen unes sobre altres fa que es formen muntanyes i depressions, que les roques es pleguen o es fracturen depenent de la seua duresa, rigidesa o flexibilitat. En les zones on la col·lisió entre les plaques és més potent trobem les més altes serralades, conformant una mena de cicatriu gegantina al llarg de centenars o milers de quilòmetres com a testimoni natural de l´accident geològic. 

Però com en un duel de titans, aquestes forces internes, amants de les irregularitats i els desnivells, es veuen contrarrestades per l´acció d´altres forces, les externes, que semblen lluitar a favor de l´equilibri, la mesura i la regularitat. Aquestes últimes, tendeixen a equilibrar i a repartir, de forma que li donen a les valls i les fondalades el que posseïx l´alta serralada. Roca a roca, granet a granet, l´acció de l´aigua i del vent, de la vegetació i dels glaciars, dóna als rius  els materials per a fer-ho.  De les altes muntanyes acaba fent, de forma pacient, un xicotet tossal arredonit, i de les grans fosses marines i depressions zones colmatades de sediments provinents de les zones més elevades.  Així, dues forces aparentment oposades són les encarregades de crear i destruir, de diferenciar i uniformar, de formar i erosionar la superfície terrestre.

Resultat d´aquest procés accidental i continu són les formes actuals del relleu. Explicar i comprendre la seua gènesi i modificació com a resultat d´un cicle geològic de mil·lions d´anys és el nostre repte actual.

APARTAT 1: RESUM

1-Característiques generals del relleu peninsular

  • Forma massissa, semblant a un quadrilàter.
  • L´elevada altitud mitjana fa d´Espanya un dels estat europeus amb major altitud mitjana, fet que dóna lloc a una gran varietat climàtica que condiciona l´ocupació humana i les activitats econòmiques.
  • Disposició perifèrica de les grans serralades que aïllen les terres interiors de les àrees costaneres, donant lloc a gran varietat de paisatges.
  • Disposició majoritàriament amb orientació W-E de les grans serralades i conques sedimentàries.
  • Gran varietat geomorfològica que inclou planes litorals, altiplans, conques interiors, depressions, grans serralades, etc.
  • Gran varietat litològica amb roques silícies, calcàries, volcàniques i argil·loses que donen lloc a gran varietat de formes del relleu i de paisatges vegetals.

2-Les unitats morfoestructurals del relleu

Les diferents unitats del relleu peninsular poden estudiar-se i classificar-se en els següents àmbits territorials:

  • Els relleus interns de la Meseta: el sòcol, les serralades interiors (Massís o Sistema Central i Montes de Toledo) i les conques sedimentàries interiors (Duero, Tajo, Guadiana).
  • Els relleus perifèrics de la Meseta: Serralada Cantàbrica, Sistema Ibéric, Sierra Morena.
  • Les depressions exteriors a la Meseta: Depressió de l’Ebre i depressió del Guadalquivir.
  • Les cordilleres exteriors: Pirineus i Sistema Bètic.

En el següent documental s´explica el procés de formació dels Alps, és a dir, l´orogènia alpina que tanta rellevància ha tingut en la formació i disposició del relleu peninsular. Ací podreu veure com les serralades són el resultat de la interacció de forces internes (xoc de les plaques) i externes (erosió). Ací podreu trobar resposta a l´afirmació que el Cervino, una de les muntanyes més belles de la Terra, és un troç d´Àfrica sobre una base europea. Curiós, no?

3-Els tipus d´unitats morfoestructurals

  • Els sòcols: són planes i altiplans formades per l´erosió de les serralades antigues formades a l´orogènia hercínica de l´Era Primària. Les roques del sòcol es coneixen com a roques silícies -granit, pissarra, quarsita i exquistos- i són els materials més antics de la Península Ibèricamolt antigues i les roques són silícies .
  • Els massissos antics: són relleus muntanyosos formats per la fracturació i alçament d´un bloc com a conseqüència de l´orogènia alpina. Tenen en comú amb els sòcols que estan formats per roques silícies molt antigues.
  • Les serralades de plegament: a diferència dels massissos aquestes serralades no estan formades a partir de la fractura i elevació d´un bloc del sòcol hercinià, sinó a partir del plegament dels materials calcaris dipositats a les fosses marines que envoltaven el sòcol. Les classifiquem en serralades intermèdies, situades a la vora dels sòcols antics, i les serralades alpines, formades a partir dels sediments dipositats a les grans fosses marines. No obstant això, en les zones més elevades -axials- d´aquestes serralades acostumen a aflorar les roques primàries més antigues.
  • Les conques sedimentàries: les classifiquem en conques i depressions. Les primeres estan formades per l´enfonsament d´un bloc fracturat del sòcol. En canvi les segones no formen part del sócol, sinó que tenen el seu origen en la descompressió que es va produir amb posterioritat a l´alçament de les serralades alpines.

4-L´evolució del relleu peninsular

L´actual relleu de la Península Ibèrica és fruit d´una llarga i complexa evolució geològica. La combinació de forces internes (endògenes)  i externes (exògenes) ha donat com a resultat l´actual relleu peninsular. Aquesta evolució és classifica en les diferents eres geològiques amb els fets geològics més representatius de cada era.  Així, podem diferenciar 5 periodes geològics:

  1. Era arcaica o precàmbric (4000-600 m.a.) : de les aigües del mar va emergir el massís precàmbric, situat a la zona de Galícia, i altres elevacions en la zona del Sistema Central i dels Montes de Toledo. Aquest massís, en ser arrasat per l´erosió, va desaparéixer baix del mar en l´era primària.
  2. Era primària o Paleozoic (600- 225 m.a.): Va tenir lloc l´orogènia herciniana. Va emergir un massís principal, l´Hespèric, que va ser posteriorment arrasat per l´erosió i va restar inclinat cap a l´est. De    l´erosió d´aquest massís Hespèric són les roques de l´actual sòcol. Així mateix. van aparéixer altres massissos secundaris com el d´Aquitània, de l´Ebre i Catalano-balear i, al sud. el bètic rifeny.
  3. Era secundària o mesozoic (225-68 m.a.): Periode de calma amb predomini de l´acció dels agents externs que van donar lloc a l´erosió dels relleus emergits i a la sedimentació a les vores del sòcol -meseta- i en les fosses marines més profundes -fossa pirinenca i bètica-.  En aquestes fosses es van acumular grans quantitat de sediments, principalment calcaris.
  4. Era terciaria o cenozoic (68-1,7m.a) : es va produir l´orogènia alpina, probablement el fet més decisiu quant a la disposició actual del relleu peninsular. Aquest moviment orogènic va donar lloc a la formació de la major part de les unitat del relleu peninsular: les cordilleres alpines gràcies al plegament dels sediments dipositats al fons del mar; les depressions de l´Ebre i del Guadalquivir; la fracturació del sòcol que va donar lloc a massissos (Massís Galaic, Sistema Central i Montes de Toledo) i a conques sedimentàries interior (Duero, Tajo, Guadina). A més a més, la meseta va passar a estar basculada cap a l´Atlàntic en lloc de cap al Mediterrani.
  5. Era quaternària (1,7 m.a a l´actualitat): Durant aquest periode el relleu va patir l´acció dels agents externs amb fenòmens d´erosió (glaciacions) i sedimentació.

5-Tipus de roca i formes del relleu associades

  •  L´àrea silícea: es situa preferentment en la part occidental de la Península Ibèrica (peniplanures zamorano-salmantina i extremenya) i al Massís Galaïc, la zona oriental de la Serralada Cantàbrica  així com al Sistema Central i els Montes de Toledo.
  •  L´àrea calcària: es situa preferentment en les serralades de la part oriental de la península formant un continu calcari que dibuixa una z invertida (Pirineus; Montes Bascos i zona oriental de la Serralada Cantàbrica), Sistema Ibèric i Serralades Bètiques). Així mateix és el tipus de rocam  predominant a l’arxipèlag balear.
  •  L´àrea argil·losa:  Predomina a les conques sedimentàries de la meseta i a les grans depressions. Les argil·les tenen l’origen en l’erosió dels relleus circumdants (sistemes muntanyosos) i en la sedimentació en les àrees deprimides i amb difícil evacuació.
  •  L´àrea volcànica: aquesta àrea abasta tot l’arxipèlag canari i localitzacions puntuals a la Península Ibèrica, com per exemple la comarca de la Garrotxa (Girona) i el Campo de Calatrava (Ciudad Real).
  •  Àrees mixtes: són aquelles àrees on trobem diferents tipus de roques, és a dir, roques més o menys antigues i amb característiques diferenciades respecte la seua rigidesa i resistència. Els paisatges característics del relleu diferencial varien en funció de la disposició dels estrats. Si són relleus no plegats parlem relleus horitzontals o en costera, i donen lloc a taules, tossals testimoni i tossals residuals horitzontals o inclinats.  Quan roques de diferent resistència a l´erosió aparéixen en estrats plegats parlem de relleu apalatxià ( sobre l´antic massís hercinià arrasat per l´erosió) i relleu juràssic , format sobre materials més joves i típic a les serralades calcàries de l´est i nord peninsular.

 

 

RELLEUS PER EROSIÓ DIFERENCIAL

(EN ZONES ON S´ALTERNEN ESTRATS DE DIFERENT ROCAM I CONSISTÈNCIA)

DISPOSICIÓ DELS ESTRATS

TIPUS DE RELLEU

LOCALITZACIÓ

FORMES CARACTERÍSTIQUES

HORITZONTALS

RELLEU HORITZONTAL

Zones centrals de les conques sedimentàries interiors a la Meseta i de les depressions de l´Ebre i del Guadalquivir.

Taules o pàrams, campiña, tossals testimoni i relleus residuals.

EN COSTERA O CUESTA

RELLEU EN CUESTA

En les vores exteriors de les conques sedimentàries. (al peu de les serralades que les delimiten).

Costeres, cornisses i flancs còncaus, tossals testimoni inclinats.

PLEGATS

RELLEU APALATXIÀ

Serralada Cantàbrica, Montes de Toledo i Sierra Morena (sobre les antigues serralades hercíniques arrasades per l´erosió i realçades a l´orogènia alpina).

Alternança de crestes (materials durs) que formen serres llargues i d´altitud uniforme i valls (materials tous).

RELLEUS JURÀSSICS

Serralades de plegament calcàries: Serralada Cantàbrica (zona oriental), Pirineus i Prepirineus (calcàries), S. Ibèrica i Serralades Bètiques.

Sinclinals i anticlinals, sinclinals penjats, cluses i combes.

QUADRE RELLEU DIFERENCIAL Versió per descarregar.

6-El relleu costaner

  1. Les formes del relleu costaner
  2. Les costes atlàntiques
  3. Les costes mediterrànies

 

EXEMPLE DE DELTA I FLETXES LITORALS. DELTA DE L´EBRE I EL FANGAR I L´ENCANYISADA

DELTA DE L´EBRE I FLETXES LITORALS

 Captura de pantalla 2014-09-22 a la(s) 10.47.44

EXEMPLE DE CAP I GOLFS: CAP DE SANT ANTONI I LA NAO

Captura de pantalla 2014-09-22 a la(s) 10.34.43

EXEMPLE D´ALBUFERA: L´ALBUFERA DE VALÈNCIA

Captura de pantalla 2014-09-22 a la(s) 10.38.46

EXEMPLE DE TÓMBOL: PENYÍSCOLA

Captura de pantalla 2014-09-22 a la(s) 10.44.39

EXEMPLE COSTA RETALLADA: LES RIES BAIXES

Captura de pantalla 2014-09-22 a la(s) 11.00.16

EXEMPLE DE COSTA RECTILÍNEA

Captura de pantalla 2014-09-22 a la(s) 11.04.17

EXEMPLE DE MARESMA: RIO PIDERAS

Captura de pantalla 2014-09-22 a la(s) 11.07.27

8-El relleu insular

 

APARTAT 2: ACTIVITATS

ACTIVITAT PRÈVIA: completa el mapes físics i polític d´Espanya (AVALUACIÓ INICIAL)

PUNT 1: CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

  1. A partir de l´observació del mapa físic d´Espanya apunta algunes característiques del relleu peninsular.
  2. Reompli els següents quadres:

QUADRE UNITATS MORFOESTRUCTURALS 1

QUADRE UNITATS MORFOESTRUCTURALS 2

PUNT 2: LES GRANS UNITATS MORFOESTRUCTURALS

  1. Classifica les principals unitats morfoestructurals seguint el següent guió: unitats interiors a la meseta, serralades que envolten la meseta, depressions exteriors a la meseta, serralades exteriors.

PUNT 3: EL TIPUS D´UNITATS MORFOESTRUCTURALS

  1. Què diferència hi ha entre un zòcol i un massís? Posa exemples.
  2. Què diferència hi ha entre massisos antics i serralades de plegament? En quines zones -silícies, calcàries o argiloses- trobarem unes i altres?
  3. Explica què són les conques sedimentàries.
  4. Què diferència  una conca d´una depressió.
  5. Classifica les principals unitats del relleu en massisos, conques, depressions i serralades de plegament.
  6. En quina era geològica es van formar les roques silícies i les calcàries?
  7. Reompli el següent quadre:Quadre Unitat del relleu d’Espanya

PUNT 4: L´EVOLUCIÓ DEL RELLEU PENINSULAR

  1. Sintetitza  en un quadre els fets més rellevants de cada era geològica.
  2. Quin esdeveniment geològic -agents interns- és el principal responsable de la major part de les unitats del relleu? Justifica la resposta.

PUNT 5: ELS TIPUS D´UNITAT MORFOESTRUCTURALS

  1. Sintetitza els fets més rellevants que van ocórrer durant les diferents eres geològiques.
  2. Quin fet geològic ha marcat més clarament l´actual relleu peninsular? Per què?
  3. Quines formes del relleu tenen el seu origen en l´era quaternària?
  4. Per què les terrasses fluvials són pròpies de l´era quaternària?

PUNT 6: ROCAM I TIPUS DE RELLEU

  1. Localitza geogràficament el rocam silici, calcari, argil·los i volcànic.
  2. Elabora un esquema de les unitats morfoestructurals que corresponen a cada tipus de rocam (silici, calcari, argil·lós i volcànic).
  3. Completa el següent quadre:QUADRE FORMES RELLEU SEGONS LITOLOGIA
  4. Explica què és el relleu per erosió diferencial.
  5. Què diferència hi ha entre un tossal testimoni i un tossal residual?
  6. Enumera algunes de les principals formes del relleu causat per erosió diferencial.
  7. Què diferència als relleus apalatxians dels juràssics?
  8. Quin tipus de relleu trobarem principalment a la Serralada Bètica, un relleu apalatxià o un relleu juràssic? Raona la resposta.
  9. Completa el següent quadre:QUADRE SÍNTESI EL RELLEU

APARTAT 3: CONCEPTES

Quant a la localització geogràfica:

  • Nord
  • Sud
  • Est
  • Oest
  • Septentrional
  • Meridional
  • Oriental
  • Occidental
  • Nordoriental…

Quant a la unitat temàtica

  • Relleu
  • Estrat
  • Era geològica
  • Primari o Paleozoic
  • Secundari o Mesozoic
  • Terciari o Cenozoic
  • Quaternari
  • Roques primàries o silícies
  • Roques secundàries o calcàries
  • Roques terciàries i quaternàries: les argil·les.
  • Orogènia herciniana
  • Orogènia alpina
  • Erosió
  • Sedimentació
  • Falla
  • Zòcol
  • Massís
  • Conca sedimentària
  • Conques
  • Depressions prealpines
  • Plegament (sinclinals i anticlinals)
  • Crestes
  • Tarteres o canchales
  • Roquissars o berrocales
  • Relleu càrstic
  • Gorges (gargantas, hoces, foces)
  • Dolines
  • Lapiaz
  • Badlands o xaragalls
  • Taula o pàram
  • Tossal testimoni
  • Tossal residua
  • Relleu glaciar
  • Arxipèlag

DOCUMENTS

eres-crono

Font:ccsocials.blogspot.com

IMG_4778

ESTRAT PLEGATS AL PORT DE BUJARUELO (PIRINEU AXIAL) FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

LES FORMES DEL RELLEU EN IMATGES

L´AREA SILÍCEA (granits, pissarres, quarsita, etc)

Posets 4 d´octubre 2009 079

RELLEU GRANÍTIC: ROQUES SILÍCIES DEL PALEOZOIC AL POSETS (NUCLI ANTIC, PIRINEU AXIAL). FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ 

DSC_0005_2

RELLEU MATERIALS PALEOZOICS: EL MIDI D´OSSAU, PIRINEU AXIAL. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

Picos de Urbión

RELLEU GRANÍTIC: ROQUES GRANÍTIQUES DEL PALEOZOIC ALS PICS D´URBIÓ (SERRALADA IBÈRICA). FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

IMG_7474

RELLEU GLACIAR AL PIRINEU AXIAL (ANDORRA). FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

L´ÀREA ARGIL·LOSA

Formada fonamentalment per margues terciàries i argil·les quaternàries. Es localitza a les conques interiors de la Meseta, a les grans depressions exteriors a la Meseta i a les planures litorals.

0

 RELLEU PER EROSIÓ DIFERENCIAL: TOSSAL TESTIMONI (CERRO TESTIGO) A SORIA, MESETA NORD. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

RELLEU HORITZONTAL (DEPRESSIÓ DE L´EBRE)

RELLEUS HORITZONTALS A LA DEPRESSIÓ DE L´EBRE. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ.

MARGUES TERCIÀRIES (DEPRESSIÓ DE L´EBRE)

MARGUES A LA DEPRESSIÓ DE L´EBRE. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

L´ÀREA CALCÀRIA

L´àrea calcària es troba fonamentalment a les Serralades exteriors a la Meseta com ara el Prepirineu, les Muntanyes Basques, la Serralada Coster-Catalana, la Serralada Ibèrica i les Serralades Bètiques. El rocam calcari es sedimentari i es va formar al fons d´una mar tropical al Mesozoic que es situava a l´est del Massís Espèric.

RELLEU EN CUESTA (EROSIÓ DIFERENCIAL)

EROSIÓ DIFERENCIAL: RELLEU EN CUESTA  A SIERRA DE CABREJAS, SORIA. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

ESTRATS, SERRA DEL MONTSEC

ESTRATS CALCARIS, SERRA DEL MONTSEC AL PREPIRINEU. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

P1070869

RELLEU CALCARI: CONGOST A LA SERRA DEL MONTSEC (PREPIRINEU). FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

El Castillo de Acher, Pirineu Aragonés. Un exemple de sinclinal penjat.

Pirineoscolgado

L´ÀREA VOLCÀNICA

Lanzarote 061

RELLEU VOLCÀNIC A LANZAROTE. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

Lanzarote 139

PARC NACIONAL DE TIMANFAYA (LANZAROTE). FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

4anys de Paula i Cabo d Gata 046

RELLEU VOLCÀNIC: COLUMNES BASÀLTIQUES, CABO DE GATA. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ

Ací vos deixe un relaxant vídeo on podeu contemplar les principals formes del relleu càrstic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: