5-Espais agraris i món rural

1- CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I TRANSFORMACIONS RECENTS

DE L´AGRICULTURA TRADICIONAL A L´AGRICULTURA ACTUAL

TRANSFORMACIONS AGRÀRIES A ESPANYA

AGRICULTURA TRADICIONAL

AGRICULTURA ACTUAL

CRONOLOGIA

Abans de 1960

Des de 1960

MÀ D´OBRA

Molt abundant. Poblacio activa al sector primari superior al 45%

Reducció progresiva de la població activa al sector primari. 4,36% en 2012

DEMOGRAFIA

Major densitat, joventut i dinamisme de la població

Envelliment, baixes densitats i masculinització del món rural com a conseqüència de l´èxode rural

TAMANY EXPLOTACIONS AGRÀRIES

Polaritzat: minifundisme i latifundisme

Manteniment del minifundisme y latifundisme amb tendència a l´augment del tamany mitjà

TIPUS D´EXPLOTACIÓ

Preferentment extensiva

Producció agrària menys especialitazada regionalment (policultiu) per a l´autoconsum i els mercats de proximitat

Augment de la intensificació

Especialització de la producció agrària i ramadera per regions. (necessitat de ser més competitius en un mercat europeu lliure i unificat -Mercat Únic Europeu-)

NIVELL TECNOLÒGIC

Endarreriment tecnològic: predomini de la força de treball humana i animal. Adobs naturals

Mecanització, sel.lecció genètica de llavors i races ramaderes, fertilitzants i químics i fitosanitaris

RENDIMENTS

Baix rendiment agrari

Augment dels rendiments

PRODUCCIÓ I MERCATS

Autoconsum i mercat interior (aranzels)

Major especialització regional de la producció i creixent comercialització als mercats internacionals (liberalització comercial)

2-LA POLÍTICA AGRÀRIA

2.1 DES DEL S.XIX FINS L´INGRÉS D´ESPANYA A LA UE

El sector agrícola i especialment l´agricultura ha estat una preocupació permanent des d´antic. Al segle XIX, en temps de la revolució liberal, la preocupació per l´agricultura va anar en augment ja que es considerava que la modernització agrícola era una condició necessària per aL desenvolupament econòmic i social. Resoldre els principals problemes agraris a Espanya permetria, segons els impulsors de les reformes, la liberalització de mà d´obra per al sector industrial, i la modernització de l´agricultura generaria els beneficis econòmics i l´acumulació de capital suficient per a millorar l´inversió productiva tant a l´agricultura com a la indústria. Els liberals també pretenien que aquesta modernització els permetera competir d´igual a igual en els creixents i cada vegada més interdependents mercats internacionals.

Però aquesta pretensió modernitzadora, que va rebre nou impuls a finals del S. XIX amb el regeneracionisme de Joaquín Costa, va topetar reiteradament amb problemes de caire físic i humà. D´una banda, el medi físic resultava advers en la major part del territori amb climes, sòls i una orografia que dificultava els rendiments agraris. Per l´altra, factors històrics com ara el baix nivell educatiu, l´escàs desenvolupament científic i tecnològic, i la debilitat de l´estat liberal per encetar una ambiciosa política de millora de les limitades infraestructures agràries tampoc van ajudar a capgirar l´endarreriment secular de l´agricultura espanyola.

Tanmateix la preocupació es va mantenir i  les polítiques es van centrar en resoldre els següents problemes:

A-UNA PROPIETAT CONCENTRADA EN POQUES MÀNS: l´inadequada estructura de la propietat agrària amb l´extrema polarització entre una minoria de grans  propietaris latifundistes que posseïen la major part de la superfície agrària i un percentatge majoritari de xicotets propietaris minifundistes sumaven un percentatge mínim del territori agrari. Aquesta estructura, malgrat el pas dels anys, encara es manté a l´actualitat amb un 67,8 de propietaris agraris que sumen únicament el 10,4% de la superfície agrària utlitzada (SAU). Cal dir que l´intent més seriós en aquest sentit va tenir lloc durant la II República en la dècada dels anys 30.

B-PREDOMINI D´EXPLOTACIONS AGRÀRIES AMB  PARCEL·LES MASSA PETITES I DISPERSES: altre dels problemes a banda de l´absència quasi total d´explotacions mitjanes viables econòmicament, ha sigut el reduït tamany de les parcel·les agràries i la seua gran dispersió  dins d´una mateixa explotació agrària. Aquest fet ha dificultat tradicionalment la introdució d´innovacions i la gestió eficient de les explotacions. La política per resoldre aquest problema ha sigut la concentració parcel·lària. Els resultats d´aquestes polítiques han sigut limitats.

C-EXISTÈNCIA DE LATIFUNDIS IMPRODUCTIUS: la mentalitat rentista de bona part dels grans propietaris latifundistes, així com la concentració de la propietat en màns de l´oligarquia financera del país va suposar l´existència de grans superfícies agrícoles incultes. Precísament les finques que reunien les característiques apropiades per a l´explotació capitalista, gràcies a la seua gran extensió territorial i a la concentració de les parcel·les, no van comptar amb uns propietaris preocupats per introduir els avanços  i la modernització necessària per millorar la rentabilitat econòmica de les mateixes.

D-EL  PROTECCIONISME COMERCIAL: aquesta política proteccionista amb la pretensió d´evitar la ruina dels productors espanyols davant la comercialització de productes agraris extrangers més competitius, va actuar també com un factor desincentivador de la modernització agrària ja que permetia als productors agraris assegurar-se un mercat interior lliure de competència d´altres països.

D-ELS BAIXOS RENDIMENTS AGRARIS: des de l´acció política s´ha intentat afavorir tant les innovacions tècniques,  els canvis en l´estructura de la propietat -no sempre- (reforma agrària i concentració parcel·lària), així com la construcció d´infraestructures agràries relacionades amb l´extensió del regadiu. Aquesta política hidràulica ha modificat substancialment el règim i el cabal dels rius peninsulars i ha alterat profundament els ecosistemes fluvials.

PROBLEMES SECTOR AGRARI I DEL MÓN RURAL A ESPANYA

POLÍTIQUES I SOLUCIONS

Estructura de la propietat desequilibrada: la predominància del minifundisme. La xicoteta propietat -menors de 10ha- suposava encara en 2005 prop del 70% del total d´explotacions agràries, però reunien el 10,4% de la SAU. El problema del minifundi rau en l´escassa capacitat del propietari per millorar els rendiments agraris mitjançant la modernització de l´explotació a causa de l´escassa rentabilitat econòmica d´aquestes explotacions agràries.

Des de l´entrada d´Espanya a la UE s´ha incentivat l´abandonament de l´activitat de propietaris minifundistes amb incentius a la jubilació. També s´ha incentivat la compra o arrendament de terres per part dels agricultors minifundistes més joves.

Estructura de la propietat desequilibrada: el latifundisme. Representava en 2005 menys del 5% de les explotacions agràries, però ocupava el 57% de la SAU. El latifundisme tradicional ha estat en mans de grans propietaris, la major part de les vegades rentistes i amb escàs interés per la modernització de les explotacions. Normalment ha predominat l´explotació agrària extensiva amb ús abundant de mà d´obra (jornalers) en temps de collita.

Durant el franquisme es va aplicar la legislació sobre finques grans que obligava els propietaris latifundistes a l´explotació efectiva de la terra.

La dispersió de parcel·les ha sigut un obstacle a l´explotació eficient de la terra ja que les diferents parcel·les d´una explotació es trobavem freqüentment allunyades unes d´altres.

Política de Concentració parcel·lària que ha afectat principalment a zones de monocultiu de secà que a les típicament minifundistes del nord i de l´est peninsular.

Baixos rendiments agraris derivats d´una estructura de la propietat desequilibrada, d´un sector agrari poc competitiu, d´una explotació agrària preferentment extensiva, d´un medi físic que en termes generals limitava aquestos rendiments.

Polítiques endreçades a la modificació de l´estructura de la propietat amb els incentius a la jubilació entre agricultors minifundistes.

Polítiques endreçades a la modernització del sector agrari i de les infraestructures agràries.

Escassa competitivitat a causa principalment del proteccionisme que ha desincentivat la modernització del sector

El mercat únic comunitari que imposa la PAC i l´abandonament del proteccionisme intern (el manté amb països no comunitaris) ha suposat un impuls a la modernització i intensificació agrària.

Envelliment de la mà d´obra agrària

Polítiques d´incentivació a l´abandonament de l´activitat agrària per part de la PAC

Problemes derivats de l´èxode rural com el despoblament i envelliment de la població rural, fet que s´ha traduït en un baix nivell de dinamisme demogràfic amb densitat de població al món rural molt baixes.

Polítiques de desenvolupament rural amb la injecció de fons comunitaris per al desenvolupament del món rural. Aquestos fons han pretés la modernització del sectors agraris tradicionals com la ramaderia i l´agricultura, i la diversificació d´activitats al món rural com ara el turisme rural.

La baixa renda agrària ha accelerat el procés de despoblament del món rural

Subvencions com l´ajuda única així com subvencions a la diversificació de les activitats al món rural. Entre elles trobem el programa LIDER per la creació d´infraestructures turístiques.

Problemes derivats de l´entrada en la UE com és la situació de les produccions excedentàries en la UE.

En aquestos casos s´han establit quotes màximes de producció i s´ha incentivat l´abandonament i la substitució de cultius, i la conversió d´espais agraris en espais forestals.

2.2 LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA (PAC)

Els principals objectius actual de la PAC són:

  • Garantir el potencial de producció d´aliments de la UE.
  • Potenciar la producció de qualitat des del respecte a la normativa mediambiental i la referida al benestar animal.
  • Garantir la viabilitat del món rural recolçant el protagonisme de l´agricultura com a activitat econòmica principal dins la diversitat d´activitats econòmiques rurals.

Per al compliment dels anteriors objectius la UE basa la seua política agrària en dos pilars fonamentals:

  • Política de preus i mercats:  quant als primers, els preus, la PAC fixa, per als productes més importants o representatius, uns preus màxims i mínims com a garantia de supervivència per a la població rural que treballa al sector primari. D´aquesta política s´encarregava el FEOGA, és a dir, el Fons Europeu d´Orientació i Garantia Agrària, i, des de 2006,  ho fa el FEAGA (Fons Europeu Agrícola de Garantia). Respecte dels segons, els mercats, el principi fonamental és la preferència comunitària dels productes agraris europeus sobre els productes extrangers així com la lliure circul·lació en el mercat comunitari. Això va suposar que amb l´entrada d´Espanya a la UE es va produir la reducció del comerç agrícola extracomunitari i l´augment dels intercanvis comunitaris. Al temps, el lliure mercat interior que eliminava els tradicionals aranzels d´àmbit estatal han estat substituïts per aranzels a nivell comunitari, fet que ha significat que l´agricultura espanyola haja tingut que competir,  mitjançant l´augment dels rendiments i de la qualitat, amb la resta de països de la UE, abandonant així les limitacions proteccionistes que desincentivaven la modernització del sector. 
  • Política de desenvolupament rural: la posició perifèrica del món rural en la societat postindustrial caracteritzada per la creixent urbanització i tericiarització econòmica, junt a la progresiva modernització i mecanització del sector agrari ha donat lloc al fenomen de la migració camp-ciutat, també conegut com a èxode rural. Aquest procés ha suposat, al cas espanyol, una disminució no sols de la població activa agrària sinó també a la reducció i envelliment de la població rural. La difícil viabilitat econòmica de les activitats agràries, la marginació dels espais rurals quant a les infraestructures de comunicació, la reducció dels serveis mèdics, educatius, assistencials i d´oci, la preferència per l´estil de vida urbà, així com la pròpia modernització agrícola que ha alliberat gran quantitat de mà d´obra del sector agrari, ha fet que bona part de les zones rurals es troben en decadència, si més no, a nivell econòmic, demogràfic i fins i tot patrimonial. Tanmateix, la necessitat de conservar i gestionar potencial productiu mitjançant la conservació de les activitats agràries, la necessitat de reduir els  creixents desequilibris demogràfics, així com l´exigència social de fer compatible el desenvolupament humà amb el respecte dels ecosistemes agroforestals impulsen la política de desenvolupament rural que forma part de la PAC.
2.3 PROBLEMES I AVANTATGES DE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA

PROBLEMES:

  • EL PROBLEMA DELS EXCEDENTS AGRARIS: DE LA SUBVENCIÓ PER PRODUCCIÓ A LA AJUDA ÚNICA.
  • DESPOBLAMENT RURAL

AVANTATGES:

  • MAJOR REGULACIÓ I SEGURETAT ALIMENTÀRIA
  • MODERNITZACIÓ AGRÍCOLA  (més limitada en les zones de minifundi).
2.4 LES CONSEQÜÈNCIES DE LA PAC A LA RESTA DEL MÓN

En aquest documental trobareu una visió crítica de les conseqüències que la política de preus i mercats té per a la resta del món.

3- ELS USOS DELS ESPAIS AGRARIS

Els usos tradicionals de l´espai rural han sigut l´agricultura, la ramaderia i l´explotació forestal. La importància de cada ús varia tant geogràficament com temporalment. Així, podem observar com ha canviat l´aportació de l´agricultura i la ramaderia a la producció final agrària (PFA) des de la dècada dels anys 50 del S.XX fins l´actualitat amb un progresiu descens  de l´aportació de l´agricultura i un increment del valor de la ramaderia. Pel que fa a la variació geogràfica hi trobem dues zones clarament diferenciades:

  • Zones de predomini de l´agricultura:  cas de bona part del litoral mediterrani, Andalusia, Castella la Manxa, La Rioja, Canàries i Navarra així com algunes províncies de Castella i Lleó.
  • Zones de predomini ramader: totes les províncies del litoral cantàbric més Catalunya i Madrid.
  • Zones d´equilibri entre ramaderia i agricultura: Extremadura, les províncies occidentals de Castella i LLeó i Aragó.

4- LA RAMADERIA

TRANSFORMACIONS RECENTS A LA RAMADERIA ESPANYOLA

RAMADERIA TRADICIONAL

RAMADERIA ACTUAL

GRAU D´ESPECIALITZACIÓ REGIONAL

Escassa

Elevat

ESPÈCIES RAMADERES

Major importància de la cabanya ramadera ovina

Augment de la producció porcina i manteniment de la resta de cabanyes ramaderes amb excepció de la caprina que tendeix a decrèixer

RACES

Autòctones

Extrangeres

TAMANY EXPLOTACIONS RAMADERES

Predomini de les petites explotacions ramaderes

Predomini de les grans explotacions ramaderes

EXPLOTACIÓ EXTENSIVA/ INTENSIVA

Explotació extensiva

Explotació intensiva a excepció de l´explotació al nord de la Península i àrees de muntanya amb pastos naturals. A la resta de produccions ramaderes clar predomini de la producció intensiva

PES RAMADERIA EN LA PFA

Menor pes de la ramaderia a la Producció Final Agrària associat al menor desenvolupament del país i als hàbits alimenticis

Augment del pes de la ramaderia a la PFA a causa del desenvolupament econòmic de les darreres dècades

NIVELL DE TECNIFICACIÓ

Baix (amb predominància de ramaderia extensiva en pastos naturals)

Alt (introducció de noves tecnologies, reducció del nombre d´explotacions i augment del tamany de les mateixes associat a la producció estabulada)

RENDIMENTS

Baixos rendiments

Alts rendiments

Ací teniu un exemple d´informació dirigida als propietaris d´explotacions agràries de com han de sol·licitar l´ajuda única de la PAC

DOCUMENTS 

PAC ASEGURADA HASTA 2020

EL SECTOR AGRARIO ESPAÑOL MANTIENE LOS NIVELES DE FONDOS COMUNITARIOS,

EL PAÍS, 10 DE MARZO DE 2013

La negociación de la reforma de la Política Agraria Común (PAC), que por fin enfila su recta final, ha sido en los últimos meses la mayor preocupación del sector agrario. Preocupaba que siguiera el desmantelamiento de los mecanismos para regular los mercados; pero, sobre todo, la posibilidad de una fuerte reducción de los pagos directos.

Con unos recursos de entre 6.500 y 7.000 millones de euros entre ayudas por pagos directos, apoyos a los mercados y fondos para el desarrollo rural, la PAC constituye el eje de la actividad en el sector agrario español. Pertenecer a la Unión Europea ha supuesto el progresivo desmantelamiento de las viejas políticas de precios institucionales y la eliminación de la mayor parte de los mecanismos de regulación de los mercados. A cambio, desde los años noventa, Bruselas instauró o intensificó una política de pagos directos para una parte importante de los agricultores y ganaderos, fondos que en este momento, junto a otras partidas nacionales menores, suponen casi un 29% del conjunto de la renta agraria. (…)

En una situación de crisis y escasez de recursos como la actual, se puede decir que la política agraria no salió mal parada. Tras los debates sobre diferentes propuestas, todas ellas de ajuste, el presupuesto europeo para el próximo periodo ha experimentado una reducción de 95.000 millones de euros, para situarse en 960.000 millones. Frente a esa rebaja, sin embargo, los fondos para la aplicación de la política agraria, según los datos manejados por el Ministerio de Agricultura español, aumentaron el 8,3%, al pasar de 275.491 a 298.410 millones de euros en moneda corriente para los pagos de ayudas directas y la política de mercados, mientras los fondos para el desarrollo rural pasarán de 96.440 a 95.578 millones de euros, un recorte del 0,9%.

A pesar de la caída en volumen, el porcentaje de recursos dedicados a la agricultura en el conjunto del presupuesto comunitario aumenta su peso del 37% al 39%. Según Agricultura, España dispondrá para el periodo 2014-2020 de 35.705 millones de euros en precios corrientes, un 0,8% más sobre el periodo anterior para ayudas directas. Para el desarrollo rural, los fondos, también a precios corrientes, crecerán un 3%, hasta los 8.291 millones de euros. No salió mal parada, aunque desde la oposición y las organizaciones agrarias se argumenta que el sector perderá entre un 12% y un 14% por la inflación prevista para ese periodo.

Cambios muy lentos en la PAC

EL PAÍS 21 JULIO 2013

 En consonancia con el hecho de ser la política comunitaria más antigua, la Política Agrícola Común (PAC) experimenta cambios a una lentitud exasperante, en función de los intereses sectoriales corporativos a los que beneficia, más que a los del conjunto de la economía. Así, la PAC ha sido desde sus inicios una política dirigida al estímulo de la producción, como elemento clave del objetivo de la autosuficiencia continental, quizá adecuado a los tiempos de su formulación, pero que con la globalización han periclitado definitivamente.

Luego menudearon las justificadas protestas de los países emergentes contra el proteccionismo europeo justo en el sector en que podían competir. A las que se añadieron las críticas por el evidente carácter doblemente antiredistributivo de la PAC: porque su financiación, que absorbe aún el 40% del presupuesto de la UE, beneficia a una población que apenas representa el 5% del total; y porque, dentro de esta, repercute en mayor medida sobre los agricultores más prósperos, encabezados por las casas de Windsor y de Alba.

Todo ello incentivó un nuevo cambio de orientación de la PAC, desde el productivismo que acababa en la dilapidación de toneladas de mantequilla a un tono social en favor de las rentas de los agricultores y el desarrollo rural. Y de ello hacia la acentuación de los objetivos de una mayor eficiencia y preservación del medio ambiente: la llamada agricultura verde (…).

La tercera velocidad de Europa

El País

Suele hablarse de una Unión a dos ritmos, pero las zonas rurales tienen el suyo propio
Los fondos para el desarrollo se crearon para dinamizar la economía y fijar población
Por primera vez, España recibirá menos fondos en el próximo periodo presupuestario

Alberto Díez de Tejada es el gerente de Dulce Grado S.L., una empresa de nueva creación que a partir de febrero comercializará tocinillo de cielo en toda España. Los ingredientes, los tradicionales de este dulce típico; el proceso, mecanizado al máximo, desde máquinas que cascan los huevos a otras que los baten. Sus socios y él han reunido 900.000 euros para impulsar el proyecto y han decidido ubicarlo no en un polígono o en una gran ciudad sino en una zona rural, Grado —concejo asturiano de pueblos y aldeas que suman unos 10.000 habitantes a 30 kilómetros de Oviedo—.

“Queríamos implantarnos en nuestra tierra y que los cinco puestos de trabajo que vamos a crear sean para gente del pueblo”, explica Díez, de 40 años. La decisión les ha supuesto una gran ventaja. El Grupo de Desarrollo Rural Camin Real de la Mesa, entidad creada para gestionar los fondos europeos que llegan a la comarca, los ha financiado con 200.000 euros, el máximo que permite la Unión Europea.

En España, donde el 13% de la población vive en zonas rurales, hay 246 grupos de desarrollo rural. Se crearon a mediados de los noventa, cuando Europa decidió que las ayudas de la PAC (Política Agraria Común) debían complementarse con otros fondos para evitar la despoblación y la pérdida de la cultura rural. Si en la actualidad se habla de una Europa a dos velocidades, el campo sería una tercera. Los grupos deciden cómo y en qué se invierte el dinero para dinamizar la economía de su comarca y crear los servicios necesarios para que la población no huya  a las ciudades en busca de escuelas, calidad de vida o incluso, conexión a Internet.

España es el segundo receptor de fondos para el desarrollo rural, por detrás de Francia. Sin embargo, con la entrada de países cuyas regiones tienen un PIB más bajo, esas ayudas tienden a reducirse.

  1.  Llig els fragments de les notícies i sintetitza els aspectes més rellevants relatius a l´agricultura, el món rural i la PAC.

ACTIVITATS

1-MEDI FÍSIC, MÓN RURAL I ACTIVITATS AGRÀRIES

L´ESPAI RURAL I EL MEDI FÍSIC

  1. Defineix què són els espais rurals.
  2. Quins trets del medi físic a Espanya limiten els rendiments agraris?

DE L´AGRICULTURA TRADICIONAL A L´AGRICULTURA ACTUAL

  1. Què significa una estructura agrària tradicional?
  2. En quina època comencen les transformacions cap a l´agricultura actual o moderna?
  3. Sintetitza a un quadre les principals diferències entre l´agricultura tradicional i l´agricultura de mercat.

LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES: CARACTERÍSTIQUES I PROBLEMÀTIQUES

  1. Què és una explotació agrària?
  2. Quin tret ha definit tradicionalment el tamany de les explotacions agràries a Espanya?
  3. Com és possible que el 67,8% de les explotacions  agràries a Espanya en 2005 reuniren únicament el 10,4% de la superfície agrària utilitzada (SAU)?
  4. Explica les principals diferències regionals en el tamany de les explotacions agràries.
  5. Quin nom reben les grans i les xicotetes explotacions agràries?
  6. Què diferència hi ha entre parcel.la i explotació agrària?
  7. Explica què problema es pretenia solventar amb la concentració parcel.lària.
  8. Quines són les limitacions que s´ha trobat la política de concentració parcel·lària?

UN MÓN RURAL EN EVOLUCIÓ

  1. Explica les principals causes i conseqüències de l´èxode rural?
  2. Explica el significat de la següent afirmació: El món rural és paradòjicament important a nivell territorial, ecològic i social, al temps que creixentment irrellevant a nivell econòmic i demogràfic.
  3. Sintetitza les diferents tipologies del poblament rural i localitza´ls geogràficament.
  4. Redacta un document on sintetitzes les principals transformacions que ha experimentat l´agricultura espanyola en la seua evolució d´una agricultura tradicional a una agricultura de mercat.
  5. Sintetitza els principals problemes de l´agricultura espanyola.

2 LA POLÍTICA AGRÀRIA

LA POLÍTICA AGRÀRIA ABANS DE L´ENTRADA A LA UE

  1. Recull els principals problemes històrics de l´agricultura espanyola.
  2. Comenta el mapa de la pag. 147 del llibre de text sobre la superfície concentrada per província fins al 1985.

LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA (PAC): LES TRANSFORMACIONS ACTUALS

  1. Quins són els objectius que guien la política agrària comunitària?
  2. Explica en què consisteix la política de preus i mercats de la UE.
  3. Quin són els objectius de la política de desenvolupament rural a la UE?
  4. Explica les conseqüències positives i negatives de la  integració d´Espanya a la UE.
  5. Quines han sigut les comunitats autònomes que han patit unes conseqüències més negatives? Per quins motius?
  6. Què diferència la subvenció per producció de l´ajuda única?
  7. Per quina raó la PAC ha desvinculat les ajudes i subvencions de la producció final agrària?

3-LES REGIONS AGRARIES I RAMADERES: CAP A L´ESPECIALITZACIÓ I LA MODERNITZACIÓ

  1. Enumera les principals regions ramaderes i agrícoles a Espanya.
  2. Explica quines causes justifiquen aquesta especialització regional entre zones agrícoles i ramaderes.
  3. Elabora un llistat de principals tècniques emprades per a la intensificació de la producció agrària.
  4. Quines limitacions troba la mecanització del camp en les zones de minifundi?
  5. Com ha evolucionat el guaret al llarg dels últims anys? (Gràfic pag.151) Quins avantatges i inconvenients planteja?
  6. Explica les diferències entre regadiu intensiu i extensiu. A quines àrees hi prodomina un i l´altre?
  7. Quins problemes ambientals i socials es deriven de l´extensió del regadiu?

LES PRINCIPALS ZONES AGRÍCOLES

  1. Elabora un mapa amb les principals àrees agrícoles d´Espanya (cereals, llegums, vinya, olivera, fruites i hortalisses)
  2. Explica quins factors naturals condicionen l´especialització regional
  3. Explica per què l´ingrés a la UE ha perjudicat les regions on aquest cultiu és predominant.
  4. Com ha afectat l´ingrés d´Espanya a la UE en la producció de cereals (taula pag. 154.).

LES ZONES RAMADERES

  1. Enumera les principals zones ramaderes d´Espanya -bovina, ovina, porcina i avícola.
  2. Sintetitza els principals canvis que s´han produït en la producció ramadera.
  3. Quin tipus de ramaderia -extensiva o intensiva- hi predominarà a Madrid i Catalunya? Raona la resposta.
  4. Per què la producció ramadera bovina extensiva es situa en les zones occidentals, al nord de la Península i en zones de muntanya?

LES ZONES D´EXPLOTACIÓ FORESTAL

  1. Situa les principals zones productores de fusta.
  2. En quines àrees és més important la producció de suro?
  3. Quines són les principals funcions que atorga la política forestal espanyola i comunitària als boscos espanyols?

4-ELS PAISATGES AGRARIS

  1. Elabora un quadre amb les principals característiques dels diferents paisatges agrícoles d´Espanya.
  2. Situa en un mapa els principals paisatges agraris espanyols.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: