6-Espais industrials

GUIÓ

  1. LES MATÈRIES PRIMERES I LA MINERIA
  2. LES FONTS D´ENERGIA
  3. ELS PROBLEMES I LA POLÍTICA ENERGÈTICA
  4. INDÚSTRIA I INDUSTRIALITZACIÓ: UNA VISIÓ HISTÒRICA I GEOGRÀFICA

A)LA INDÚSTRIA ENTRE 1855-1975

  1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
  2. PRODUCCIÓ INDUSTRIAL
  3. ESTRUCTURA INDUSTRIAL
  4. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL
  5. ÀREES INDUSTRIALS
  6. POLÍTICA INDUSTRIAL

B) EL SECTOR INDUSTRIAL  EN TEMPS DE CRISI I RECONVERSIÓ: 1975-1985

  1. CRISI
  2. RECONVERSIÓ

C) LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DES DE L´ENTRADA D´ESPANYA A LA UE

  1. RECUPERACIÓ INDUSTRIAL
  2. PRODUCCIÓ INDUSTRIAL
  3. ESTRUCTURA INDUSTRIAL
  4. LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL
  5. ÀREES INDUSTRIALS
  6. POLÍTICA INDUSTRIAL

RECURSOS

MATÈRIES PRIMERES I FONS D´ENERGIA

ELS IMPACTES AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS MINERES

  1. Llig el següent enllaç i sintetitza els principals tipus d´impactes ambientals
  2. Què és i quina finalitat té l´estudi d´impacte ambiental?
  3. Què són les mesures correctores en un estudi d´impacte ambiental?

PER SABER-NE MÉS SOBRE EL SECTOR MINER: EL RESORGIR DE LA MINERIA METÀL.LICA A ANDALUSIA Font: EL PAÍS

PER SABER-NE MÉS SOBRE EL SECTOR MINER: LA MINA ARDE PORQUE EL CARBÓN SE APAGA Font: EL PAÍS

PER SABER-NE MÉS SOBRE LA RECONVERSIÓ DE LES CONQUES MINERES: FONDOS EN EL POZO  Font: EL PAÍS

B) EL SECTOR INDUSTRIAL  EN TEMPS DE CRISI I RECONVERSIÓ: 1975-1985

LA RECONVERSIÓ INDUSTRIAL AL CINEMA: LOS LUNES AL SOL

C) LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DES DE L´ENTRADA D´ESPANYA A LA UE

LA CRISI DE LA INDÚSTRIA: DE LA RECONVERSIÓ A LA SITUACIÓ ACTUAL

EL CAS DE NAVANTIA: LA SITUACIÓ ACTUAL D´UNA EMPRESA ESTATAL DEL SECTOR NAVAL

L´enllaç anterior ens ajuda a comprendre les dificultats que travessa els sector industrials madurs i, en concret, el sector naval. També ens recorda la localització geogràfica d´aquestos sectors industrials i ens recorda que  la reconversió industrial, iniciada com a conseqüència de crisi econòmica del període 1975-1985, encara continua en marxa.  La baixa competitivitat d´aquestos sectors industrials ha tingut com a conseqüència el decliu industrial en aquells llocs on predominaven els sectors madurs pels intensos procesos de deslocalització industrial..

QUÈ ÉS LA TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL?

POLÍTICA INDUSTRIAL EN EL PERIODE 1855-1975

1-CONTEXT

Polítiques proteccionistes: la posició d´endarreriment en què va partir la industrialització espanyola va forçar els governs a adoptar polítiques proteccionistes ja des del S.XIX.

Intervencionisme i dirigisme econòmic de l´Estat: el protagonisme estatal en les polítiques industrials va ser una característica d´aquest llarg periode. Durant el franquisme el dirigisme econòmic de l´Estat arribaria a la seua màxima expressió amb l´autarquia, és a dir, amb l´aplicació d´un sistema econòmic que tenia per ideal l´autosuficiència econòmica. En el cas de la indústria aquest ideal autàrquic va perdurar a causa de l´aïllament internacional en què es va trobar la dictadura fins la dècada dels anys 50. Van ser els temps de la creació de l´Institut Nacional d´Indústria (INI), és a dir, la creació d´una indústria estatal.

2-OBJECTIUS DE LA POLÍTICA INDUSTRIAL

OBJ. A: Reduir la distància que separava la indústria espanyola dels països més avançats d´Europa mitjançant el foment de la industrialització.

OBJ. B: Afavorir la difusió industrial des dels principals nuclis industrials -País Basc, Catalunya i Madrid- a altres zones no industrials.

OBJ. C: Afavorir la descongestió i evitar les deseconomies de les grans aglomeracions industrials.

3-POLÍTIQUES INDUSTRIALS

3.1 Respecte de l´objectiu A la política seguida va consistir fonamentalment en l´adopció d´una política proteccionista que permetera la indústria espanyola sobreviure a base de garantir la demanda interna.

3.2 Respecte l´objectiu B les polítiques van consistir en:

A les zones amb escassa presència industrail prèvia es van crear Pols de Promoció que afavoriren la industrialització d´aquestes àrees deprimides.

Actuacions: subvencions 20%, desgravacions, crèdits oficials, creació d´infraestructures per a la localització industrial, etc.

Exemples: Burgos, Huelva.

A les zones amb base industrial prèvia es van crear el Pols de Desenvolupament

Actuacions: subvencions 10%, desgravacions, crèdits oficials, creació d´infraestructures per a la localització industrial, etc.

Exemples: Valladolid, Vigo, Sevilla, A Coruña.

3.3 Respecte de l´objectiu C, les polítiques a les zones amb gran presència industrial es van crear Polígons Industrials a les zones perifèriques de les grans ciutats industrials. L´objectiu n´era la seua descongiestió ja que es trobaven sotmeses a deseconomies per la congestió urbana i el major preu del sòl.

4-RESULTATS DE LES POLÍTIQUES INDUSTRIALS

Espanya va ser, des dels inicis de la Revolució Industrial, un país endarrerit respecte del context europeu més avançat, amb una industrialització més limitada territorialment i amb sectors industrials més endarrerits a nivell tecnològic. Les polítiques industrials proteccionistes i, sobre tot, l´autarquia van donar lloc a una industria basada en sectors tradicionals poc innovadors i tecnològicament endarrerits. L´ideal autàrquic del franquisme, junt a l´aïllament internacional en què es va trobar Espanya durant els primers temps de la dictadura va condemnar la indústria espanyola a una carència de capitals i tecnologies a causa de la baixa inversió extrangera i de l´escàs desenvolupament tecnològic de la indústria autòctona.

El dirigisme econòmic de l´Estat en la indústria, sobre tot a la indústria estratègica, va donar lloc a la creació de l´Institut Nacional d´Indústria (INI), símbol d´una economia industrial amb gran presència de l´Estat i escassa presència del capital privat. Així doncs, les majors empreses industrials de l´Estat es van especialitzar en sectors madurs poc innovadors, ineficients energèticament i amb escàs nivell tecnològic. En definitiva, Espanya tenia un sector industrial poc competitiu respecte les potències industrials del món, fet que va relegar la indústria espanyola a una situació d´escassa competitivitat internacional i que va la va relegar a una especialització en sectors que buscaven els avantatges competitius en una mà d´obra més barata i abundant.

Aquest endarreriment tecnològic es va accentuar en les empreses depenents de l´Estat (INI) a causa de la política proteccionista que va estar vigent fins l´entrada d´Espanya a la CE en 1985. Així, fins l´entrada d´Espanya a la UE, els estímuls a la modernització industrial van ser molt limitats.

Altre dels principals problemes de la indústria espanyola era un notori desequilibri territorial en la localització industrial. Front a aquesta realitat la política industrial dels anys 60 va pretendre aconseguir la difusió de la indústria cap a zones deprimides. Tanmateix, els resultats van ser més aviat escassos, ja que no va aconseguir modificar de forma substancial la localització industrial desequilibrada de principis del S.XX.

Les característiques i debilitats de la indústria espanyola a l´inici de la crisi del petroli, que va coincidir amb el pas de la dictadura a la democràcia -la Transició-, va fer que les conseqüències de la mateixa sigueren més dramàtiques a Espanya que a altres països que posseïen sectors més innovadors i, per tant, més preparats per a dirigir la 3ª Revolució Industrial. La reestructuració i reconversió industrial és l´objectiu del següent apartat.

CRISI I REESTRUCTURACIÓ INDUSTRIAL: 1975-1985

1-CAUSES DE LA CRISI

A-EXTERNES:

Crisi del petroli i encariment del preu de l´energia: aquest fet va afectar de forma més dramàtica a Espanya per la seua major dependència energètica i per la major ineficiència energètica del seu sector industrial.

La Tercera Revolució Industrial: l´aparició de nous sectors industrials com la microelectrònica, les comunicacions i les telecomunicacions va suposar per al sector industrial espanyol un nou desfasament respecte dels països més avançats, ja que la indústria espanyola s´havia basat fonamentalment en sectors tradicionals que pretenies competir des d´una posició pròpia d´un país tercermundista, caracteritzat per una mà d´obra abundant i barata.

La globalització econòmica i la deslocalització industrial: la creixent divisió internacional del treball accentuada des dels anys 80 va significar l´aparició de nous països industrials (NPI) que s´especialitzaren en sectors com la siderúrgia, el tèxtil, la indústria naval. La dura competència dels nous països industrials situats principalment al sudest asiàtic, va afectar intensament els sectors industrials madurs, ja que aquestos països comptaven amb equimaments industrials més moderns i una mà d`obra encara més barata. Aquesta situació va donar lloc a una profunda crisi industrial en el període 1975-85, i situava Espanya davant la necessitat de trobar un nou paper en una economia creixentment globalitzada.

B-INTERNES:

L´endarreriment secular de la indústria espanyola: les característiques pròpies de la indústria espanyola feien d´aquest sector una víctima propícia davant els canvis que s´estaven produïnt en l´economia mundial (3ª Rev Industrial, aparició de NPI, deslocalització.)

La situació política a Espanya: la transició política, amb el canvi de la dictadura a la democràcia, va retardar i posposar les mesures de modernització del sector industrial. Aquest retard en l´aplicació de les polítiques de reestructuració va agreujar encara més la posició subalterna i endarrerida de la indústria espanyola.

SECTOR INDUSTRIALS

TIPUS DE INDÚSTRIES

CARACTERÍSTIQUES

LOCALITZACIÓ

PROBLEMÀTIQUES.

SECTORS MADURS

  • Siderúrgica
  • Transformats metàl·lics
  • Electrodomèstics
  • Naval
  • Tèxtil
En general són sectors afectats per la seua baixa competitivitat internacional a causa de l´aparició en les darreres dècades de nous països industrials més competititius.Tradicionalment ha predominat, al sector siderúrgic i naval, la gran empresa de capital principalment estatal, mentre que al sector tèxtil ho ha fet la xicoteta i mitjana empresa privada.Històricament les indústries siderúrgiques i metal·lúrgiques han predominat a la cornisa cantàbrica, mentre que el sector tèxtil ho ha fet a Catalunya i la CV. Astúries, País Basc, Cantàbria, Navarra, Catalunya.País Basc, Catalunya, Madrid.País Basc, Navarra, Aragó i Cantàbria.

Galícia, Cantàbria, País Basc i Andalusia.

Catalunya i CV.

Baixa competitivitat exteriorDeslocalitzacióIntensa reconversió. Falta de càrrega de treball per la competència de competidors exteriors

Falta de competitivitat i deslocalització

SECTORS DINÀMICS

  • Automòbil
  • Sector químic: petroquímica i química de transformació.
  • Sector agroalimentari
Format per grans empreses amb gran inversió de capital estranger amb gran capacitat exportadora i amb important mercat interior. S´alternen les grans empreses internacionals amb les mitjanes locals. Palència, Valladolid, Madrid, València i Saragossa.Catalunya, Andalusia i CV. Les petroquímiques hi es localitzen principalment a entorns costaners del sud peninsular amb l´excepció de Puertollano.

SECTORS D´ALTA TECONOLOGIA

  • Meterial elèctric i electrònic, ordinadors, instruments òptics i de precisió.
Són empreses amb avançada tecnologia i capacitat d´innovació que requereixen serveis molt especialitzats. En la major part dels casos es tracta d´empreses mitjanes internacionals. Es localitzen en entorns industrials més dinàmics i privilegiats per l´alt valor afegit de la seua producció. Parcs tecnològics i incubadores d´empreses al voltant dels centres urbans més dinàmics. El menor desenvolupament de la investigació a Espanya limita el seu potencial, i les fa ser tecnològicament dependents de l´exterioren la major part dels casos.Ha reforçat els desequilibris territorials

ELS PROBLEMES DE LA INDÚSTRIA A ESPANYA

  • Forts desequilibris territorials amb àrees industrials i zones amb industrialització limitada.

  • Escassa competitivitat exterior a excepció dels sectors dinàmics que són, preferentment, de capital extranger.

  • Debilitat de la I+D+I en comparació amb els països més avançats: aquest fet que relega la indústria espanyola a una posició secundària i subalterna en la divisió internacional del treball, la fa depenent de la tecnologia estrangera i la fa susceptible de procesos de reconversió i deslocalització. Aquest fet s´integra dins del procés general de desindustrialització en que es troba Espanya.

  • Escassa creació de tecnologia pròpia ja que el sistema investigador es centra més en la investigació bàsica, però té escassa connexió amb el món de l´empresa, de forma que les investigacions rarament es transformen en innovacions i patents pròpies.

  • Estructura industrial desequilibrada en la qual les grans empreses són minoritàries però engloben la major part del treball industrial a Espanya. 13% del nombre total d´empreses suposen el 84% del treball al sector industrial.

  • Forta dependència del capital i la tecnologia exterior, sobretot als sectors més dinàmics.

  • Decliu i desindustrialització de les àrees industrials especialitzades en sectors madurs com la cornisa cantàbrica i enclavament industrials aïllats com El Ferrol, Puertollano i Càdis.

  • Caiguda del pes del valor de la producció industrial i de la mà d´obra ocupada al sector industrial.

LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ACTUAL

FACTORS TRADICIONALS

FACTORS ACTUALS

Proximitat a les matèries primeres i fonts d´energia. És el cas de la indústria siderúrgica que va aparéixer al S XIX a Màlaga, Astúries i País Basc. També a la indústria tèxtil catalana situada prop dels rius catalans per a la producció d´energia hidroelèctrica.

Aquest factor perd rellevància a causa de la millora de les infraestructures, l´abaratiment dels costos de transport i per la major facilitat en el transport de l´energia elèctrica.

Mercat de consum ampli. El predomini d´una societat de base agrària i d´una economia d´autoconsum, junt a la debilitat del procés industrial a Espanya va limitar des dels seus inicis la urbanització de la societat i el creixement de la població que en depenia del mercat.

També s´ha reduït la dependència d´un mercat pròxim a l´àrea de producció industrial. El millor exemple d´aquesta nova realitat és la deslocalització industrial que permet que productors i consumidors es trobem freqüentment a gran distància.

La presència d´infraestructures i sistemes de transport.

S´accentua la importància no sols dels sistemes de transport sinó també de les tecnologies de les telecomunicacions relacionades amb la 3ª Rev. Ind. Adquireix gran importància la disponibilitat de bones i modernes infraestructures i sistemes de transport.

Presència de mà d´obra abundant i barata.

La presència de mà d´obra que ja no és necessari que siga tan abundant com qualificada al nivell que requeriex el sector industrial.

Disponibilitat de capital i teconologia.

Es manté

Sectors de suport i serveis a les empreses

La presència de serveis qualificats d´assistència a les empreses és fonamental ja que moltes empreses depenen dels canvis derivats de la 3ª Rev. Industrial que implica la necessitat de serveis especialitzats.

El avantatges comparatius del territori en la mesura en què siga capaç d´oferir avantges competitius basats en la presència d´entorns afavoridors de les innovacions (universitats, parcs tecnològics, serveis especialitzats a les empreses, etc.), amb disponibilitat d´abundant mà d´obra i el suport dels agents socials.

TENDÈNCIES ACTUALS: DIFUSIÓ I CONCENTRACIÓ

Actualment es mantenen de les dues tendències que van caracteritzar la indústria espanyola durant bona part de la seua història. Així podem trobar unes tendències de localització industrial complexes la convivència de de forces centrífugues i centrípetes:

DIFUSIÓ INDUSTRIAL

CAUSES

SECTORS AFECTATS

  • Procés pel qual la indústria tendeix a localitzar-se en àrees perifèriques a les regions econòmicament més dinàmiques.

  • Deseconomies d´aglomeració

  • Encariment del sòl

  • Major preu de la mà d´obra en les àrees més econòmicament més dinàmiques

  • Millores en les infraestructures i telecomunicacions de zones industrialment deprimides.

  • Principalment els sectors madurs per ser poc exigents en tecnologia i molt consumidors de mà d´obra poc qualificada.

CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL

CAUSES

SECTORS

  • Procés pel qual les indústries tendeixen a localitzar-se en les àrees econòmiques més dinàmiques.

  • Economies d´escala.

  • Presència d´un mercat de productes de major valor afegit.

  • Aquestes empreses requereixen serveis avançats i infraestructures de primer nivell.

  • Proximitat a centres de decisió política i econòmica.

  • Sectors punta o de noves tecnologies o de de major valor afegit dels seus productes.

LES ÀREES INDUSTRIALS ACTUALS

Conseqüències dels desequilibris en la distribució industrial actual:

  • Forts desequilibris demogràfics

  • Desigual distribució del nivell de renda amb àrees més riques que altres.

  • Desigual pes polític de les diferents regions de l´Estat.

TIPUS D´ÀREES INDUSTRIALS

Així podem definir 4 tipus d´àrees respecte de la sitaució de la indústria:

  • Àrees desenvolupades

  • Àrees en expansió

  • Àrees en declivi

  • Àrees no industrials

DESENVOLUPADES

EN EXPANSIÓ

EN DECLIVI

IND. INDUÏDA I ESCASSA

Madrid i Barcelona. Tipus d´empreses: indústries punta i d´alta tecnologia, seus d´empreses multinacionals. Indústries terciaritzades.

Corones metropolitanes, franges periurbanes i eixos de desenvolupament industrial.

Tipus d´empreses: heterogeneitat amb empreses indústrials tradicionals i innovadores.

Cornisa cantàbrica i enclavament industrials aïllats com El Ferrol, Puertollano, Badia de Càdis.

Tipus d´empreses: sectors madurs afectats per polítiques de reconversió no exitoses que van donar lloc a la desindustrialització.

Árees d´interior poc dinàmiques i amb industrialització induïda aïllades dels grans eixos de comunicació. Aragó, Castella i Lleó i Andalusia

Àrees amb industrialització escassa: Castella la Manxa, Extremadura, Balears i Canàries.

ACTIVITATS

LES MATÈRIES PRIMERES I LA MINERIA

  1. Per què s´afirma que les matèries primeres i l´energia són les bases fonamentals del sector industrial?
  2. Observa la taula de la pag. 188 i digues quin tipus de recursos minerals hi predominen. En quins en som deficitaris?
  3. Relaciona les principals produccions mineres amb les unitats del relleu i amb la seua antiguitat geològica.
  4. Quines són les causes de la crisi del sector miner?
  5. Què és la reconversió en el sector miner?
  6. Què significa que Espanya té un comerç exterior deficitari? Quines conseqüències se´n deriven per a la producció industrial?
  7. Elabora un esquema amb els principals problemes del sector miner.

LES FONTS D´ENERGIA

  1. Comenta els gràfics evolució del consum d´energia a Espanya 1973-2011 i consum d´energia a Espanya 2007 (pàg.189)
  2. Explica la següent frase: Espanya és un exemple de desequilibri i dependència energètica.
  3. Posa exemples d´energies renovables i no renovables.
  4. Comenta el mapa de jaciments i infraestructures energètiques de la pàg. 189. Quines evidències hi trobes de la dependència energètica?
  5. Explica l´evolució de la producció de carbó en el periode 1935-2007 (gràfic pàg. 190).
  6. Explica el problema del carbó emprant els següents conceptes: proteccionisme, competititvitat, UE i liberalització econòmica.
  7. Compara la taula sobre l´evolució del consum de petroli i el gràfic de la producció de petroli de la pàg. 191 i extrau-ne conclusions.
  8. Quines causes expliquen l´evolució de la producció d´energia nuclear (gràfic pàg.193).
  9. Valora l´ús de l´energia nuclear a partir de l´anàlisi crític dels seus avantatges i inconvenients.
  10. Quines àrees tenen un major potencial de producció d´energia hidroelèctrica?
  11. Investiga quins són els inconvenients de l´energia eòlica.

ELS PROBLEMES I LA POLÍTICA ENERGÈTICA

  1. Elabora un informe dels principals problemes i polítiques energètiques.

INDÚSTRIA I INDUSTRIALITZACIÓ: UNA VISIÓ HISTÒRICA I GEOGRÀFICA

A)LA INDÚSTRIA ENTRE 1855-1975

  1.  Quines causes van motivar l´endarreriment industrial a Espanya? Descriu la situació de la indústria espanyola al S.XIX respecte dels països del seu entorn.
  2. Quins fets històrics van marcar el creixement industrial durant el S XX?
  3. En quins periodes del S. XX es va produir un major creixement industrial?
  4. Comenta el gràfic de l´index de producció industrial  entre 1850 i 1975. Quines raons justifiquen les variacions en el ritme de creixement industrial.
  5. Sintetitza en un quadre les principals etapes de la industrialització a Espanya.
  6. Explica quins efectes va tenir l´autarquia sobre la indústria.
  7. Identifica els primers sectors industrials i la seua localització geogràfica.
  8. Quins efectes va tenir el proteccionisme sobre la indústria espanyola?
  9. Qué significa dependència industrial? Per què s´afirma que aquesta dependència era triple? Quines conseqüències se´n van derivar?
  10. Sintetitza les característiques de l´estructura industrial espanyola.
  11. Sintetitza les principals problemàtiques de la indústria espanyola.
  12. Quins van ser els principals factors de localització industrial?
  13. Es pot parlar d´una especialització industrial? Justifica la resposta.
  14. Situa a un mapa les principals regions industrials i esmenta els principals sectors de cada àrea industrial.

B-1975-1985: RECONVERSIÓ I REINDUSTRIALITZACIÓ

  1. Sintetitza les causes de la crisi que van donar lloc a la reconversió industrial diferenciant entre internes i externes.
  2. Quins sectors es van veure més afectats per la crisi industrial en el periode 1975-85?
  3. Quines àrees es van veure més afectades per la reconversió industrial? Per què?
  4. Explica en què van consistir les polítiques de reestructuració industrial. Què diferenciava la reconversió i la reindustrialització?
  5. Valora críticament la política de reindustrialització.

C-LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DES DE L´ENTRADA EN LA UE.

  1. Quin és el principal canvi en la política econòmica que es va produir com a conseqüència de la incorporació d´Espanya a la UE?
  2. Explica els principals canvis que es van produir a la indústria espanyola com a conseqüència de l´entrada a la UE.
  3. Què canvis va introduir la tercera revolució industrial?
  4. Què significa que la producció industrial està en procés de terciarització?
  5. Elabora un informe sobre la producció industrial actual diferenciant entre sectors indsutrials madurs, dinàmics i d´alta tecnologia.
  6. Hi ha algun paral·lelisme entre l´estructura agrària i l´estructura industrial? Raona la resposta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: