Construcció de l´Estat liberal (1833-1868)

LES BASES SOCIALS DEL CARLISME

La mort de Ferran VII al 1833  i l´inici de la Regència de Mª Cristina, mare de la futura reina Isabel II -ara menor de edat-, va donar lloc al conflicte succesori al tron entre els partidaris de Carlos Mª Isidro i els defensors dels drets dinàstics de la filla del rei. Els partidaris de Carlos -carlistes- defensaven la llei sàl·lica que impedia l´arribada al tron de tota descendència femenina. Per contra, els defensors d´Isabel s´excusaven en la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la llei anterior, per defensar el regnat de la filla de Ferran VII. Tanmateix, aquest conflicte dinàstic amagava al darrere la lluita dels sectors antiliberals o absolutistes contra les reformes liberals i els seus promotors, és a dir, els liberals.

Els antecedents d´aquest conflicte cal buscar-los a l´inici de la revolució liberal a Espanya, durant la guerra de la Independència i les Corts de Càdis, on ja s´enfrontaven els serviles , partidaris de l´absolutisme, contra els liberals, defensors de la Constitució de 1812. Més tard, durant el Trienni Liberal, les reformes econòmiques portades a terme van donar lloc al descontentament d´una part del camperolat, al que, contràriament al que podíem imaginar, les mesures liberalitzadores no van afavorir. Les càrregues fiscals es van incrementar i monetaritzar, i això posava en una situació molt delicada al camperolat més pobre, impotent i poc integrat en l´economia de mercat. Durant la Dècada Ominosa les reformes econòmiques impulsades per Ferran VII per fer front al greu problema de l´hisenda, agreujat per la falta d´ingressos que suposà la pèrdua de les colònies americanes, donarien lloc a les revoltes dels malcontents a Catalunya. Van aparéixer així els reialistes purs front a la “traició” que suposava el gir reformista que en els aspectes econòmics va protagonitzar el rei d´Espanya.

La mort de Ferran VII en 1833 va iniciar la primera Guerra Carlista. Maria Cristina, dona de Ferran VII, més per tacticisme que per convicció liberal, es va acostar als liberals moderats per obtindre el seu suport. Els ara ja majors “doceañistas”, redactors de la Pepa, atemperats en els seus ideals liberals van fer costat a la regència de Maria Cristina per evitar el triomf de l´absolutisme més doctrinari.

Tanmateix, cal entendre el carlisme com un moviment sociopolític complexe que integrava no sols els defensors de l´absolutisme -església i noblesa- sinó també els perdedors de la liberalització econòmica al camp i a la ciutat: el camperolat més pobre va veure en el programa liberal una amenaça a la seua supervivència, a causa de la privatització de terres comunals (terres on obtenien pastures i llenyes) i de l´increment de la càrrega impositiva que imposava les noves necessitats de l´hisenda pública; l´artesanat urbà i rural, per la seua part, van viure la prohibició dels gremis com el pas previ a la seua proletarització i decadència front a les noves formes de producció industrial. Al carlisme hi trobem, per tant, un clar component de rebuig al nou ordre liberal de llibertat econòmica, laicisme, i uniformitat territorial i jurídica.

D´altra banda, el programa liberal pretenia la creació d´un Estat amb una major uniformitat territorial i jurídica a fi d´eliminar les barreres comercials i administratives pròpies de l´Antic Règim. Aquest model suposava l´eliminació dels furs i institucions pròpies encara vigents als territoris de Navarra i el País Basc. El programa carlista incloïa la monarquia absoluta com a règim polític, la religió catòlica com a model d´organització social i els furs com a element d´identitat territorial. El programa liberal defensava la monarquia constitucional, tenia a l´Església com a enemic de les reformes (Inquisició) i de les llibertats de pensament i d´expressió -premsa-, i era contrari a les particularitats territorials. Així doncs, els elements per al conflicte estaven  servits. El carlisme es va demostrar com un moviment esencialment rural i va iniciar una guerra cruenta, amb lluites de guerrilla, que no podia guanyar a l´exèrcit liberal, però resistent i difícil de véncer. El Conveni de Vergara en 1939 ho demostraria, la guerra terminava amb un pacte entre els sectors menys ultres del carlisme amb el govern liberal, així com l´acord de mantenir els furs de Navarra i el País Basc. Aquesta particularitat jurídica arriba als nostres dies, amb el manteniment d´un règim foral propi per a Euskadi i Navarra.

REPORTATGE SOBRE LES GUERRES CARLINES A SAPIENS.CAT

EL CARLISME, AVUI

CONFERÈNCIA SOBRE ELS EFECTES DE LA DESAMORTITZACIÓ DE PASCUAL MADOZ EN ELS BOSCOS DE PROPIETAT REAL:  Aquesta conferència analitza un aspecte molt concret del nostre tema, però té la utilitat d´informar-nos sobre un doble procés: d´una banda il·lustra clarament la conversió de les propietats del rei en propietats de l´Estat. Passem així de la concepció patrimonial de l´Estat de les monarquies d´origen feudal a la concepció liberal on l´Estat ens apareix teòricament l´eina fonamental de la sobirania nacional. D´altra banda, amb les desamortitzacions les antigues propietats del rei passen a ser posades en venda i per tant privatitzades. Les desamortitzacions pretenien donar solució al secular problema del deute de        l´hisenda pública, al temps que afavoria la revolució liberal en crear una nova classe de propietaris fidels a la causa liberal. Tanmateix aquestes desamortitzacions dels boscos reals van suposar a una pèrdua del control de l´Estat en la gestió dels recursos naturals i, a la llarga, una limitació en la capacitat de l´Estat per establir una política forestal pròpia que atenguera             l´interés públic.

 

Documental sobre la construcció de l´Estat Liberal i les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz.

ACTIVITATS:
  1. Tipus de desamortitzacions
  2. Conseqüències socials
  3. Explica la importància que va tenIr el ferrocarril en el desenvolupament econòmic d´Espanya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: