El sexenni revolucionari (1868-1874)

 

En aquest video podeu assistir al debat entre dos catedràtics d´història contemporània sobre el Sexenni Revolucionari. De ben segur que escoltar-los vos ajudarà a comprendre millor aquesta etapa de la història d´Espanya que s´inicià amb la Revolució Gloriosa de 1868 i que va suposar el primer intent seriós de democratitzar la vida política espanyola. Aquesta democratització va vindre acompanyada de l´extensió de drets polítics i de l´eliminació provisional d´algunes mesures odiades pels sectors populars com les quintes i els consums.

La monarquia d´Isabel II, sempre acostada al sector més conservador del Partit Liberal Moderat, va entrar en crisi assetjada per factors diversos: econòmics (crisi industrial i financera), socials (crisi de subsistències) i polítics (preferència conservadora, autoritarisme i marginació de noves forces polítiques democratitzadores). La importància dels problemes que va haver d´afrontar i la falta de reformes va portar la monarquia borbònica a la fallida política.

L´oposició política, cada vegada més nombrosa i diversa, va signar en 1866 el Pacte d´Ostende, on representants del Partit Liberal Progresista, dels demòcrates i dels republicans es van conjurar contra el govern de la reina Isabel II. A aquest pacte es va afegir també la Unió Liberal amb posterioritat a la mort en 1867 del seu líder, el general O´Donnell, i sota el mandat del seu substitut, el general Serrano.

Tanmateix, la barreja de forces opositores a Isabel II i les seues disputes polítques van debilitar les possibilitats de supervivència de les opcions més democràtiques i republicanes. Tres van ser els aspectes fonamentals de disputa idealògica: el model d´Estat, monàrquic o republicà (1), l´ordre social (2) i el model territorial (3).

1-La major part de l´oposició a Isabel II no rebutjava el sistema monàrquic sinó l´empremta conservadora i falsament liberal que la reina havia donat al sistema polític espanyol des de la finalització Bienni Progresista. L´oposició a Isabel II va cristalitzar en el Pacte d´Ostende de 1866 que reuní als Progresistes, al Partit Demòcrata, als republicans i a la Unió Liberal. Un nou pronunciament militar, el de l´almirall Topete, va donar lloc a la Revolució Gloriosa al setembre de 1868.

La principal novetat serà que en aquest moment, front als partits monàrquics hegemònics (progresistes, Unió Liberal i Partit Demòcrata) apareixen nous sectors socials que neguen el principi monàrquic i que defensen la república. Els republicans, força política novedosa en el panorama polític espanyol, van canalitzar juntament amb el Partit Demòcrata el descontentament social davant la crisi econòmica, les quintes i els consums. Aquestes dues forces, juntament a la pressió de les Juntes revolucionàries, van fer avançar la revolució en un sentit més democratitzador (sufragi universal reconegut en la Constitució de 1869) i popular, superant així els límits establerts als programes polítics de la Unió Liberal i del Partit Liberal Progresista.

2-S´enfrontaven també els defensors de la propietat privada i de l´ordre social vigent, front als que, inspirats per les noves ideologies derivades del moviment obrer, pretenien avançar cap a una major justícia social (igualtat econòmica) i extensió de drets socials i laborals.

3– Finalment, també colisionaven dos projectes territorials antagònics: front al centralisme polític va aparéixer la concepció federal de l´Estat, és a dir, amb una major autonomia i descentralització per a les regions històriques (furs). Tanmateix, dins dels defensors del projecte federal hi havia una divisió interna: d´una banda els que pensaven que havia de construir-se des de dalt, des del govern central; i d´altra els que pensàven que el federalisme s´havia de construir des de baix, des del municipi, fet que va donar lloc a la insurrecció cantonal i a l´enfrontament amb el mateix govern republicà.

Els partits conservadors, monàrquics i defensors de l´status quo social, van emprar aquesta disputa per associar republicanisme, federalisme i reivindicacions obreres amb      l´anarquia i el caos. La por a la revolució social (Comuna de París 1871) va portar a què alguns protagonistes de l´oposició a la reina Isabel II al Pacte d´Ostende, conspiraren novament, ara, però, contra el nou sistema polític republicà. Amb el pronunciament de Pavia es posava fi a la I República Espanyola i als intents democratitzadors. S´iniciava així el camí de la Restauració borbònica, però aquesta és una altra història, la història del pròxim capitol. Continuarà!

ANÀLISI DE LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA PROGRAMA SOBRE LA PRIMERA REPÚBLICA ESPAÑOLA EN RNE

ACTIVITATS

Empra les fonts d´informació facilitades als  següents enllaços per donar resposta a les següents qüestions:

WEB MINISTERI EDUCACIÓ/ PROJECTE KAIRÓS/ HES

  1. Per què s´afirma que la Constitució de 1869 va ser la més avançada que havia tingut Espanya?
  2. Quins partits polítics van liderar el Govern Provisional?
  3. Quin paper van jugar les juntes revolucionàries durant la revolució Gloriosa? Quines van ser les seues reivindicacions? Van participar en el Govern Provisional?
  4. Quines forces polítiques van quedar marginades del Govern Provisional? (Enllaç LES FORCES POLÍTIQUES DURANT EL SEXENNI REVOLUCIONARI
  5. Quin periode del Sexenni es coneix també amb el nom de regència? Per què?
  6. Per què va fracasar el regnat de Amadeu I?
  7. En quines faccions es van dividir els progresistes durant el regnat de Amadeu I? Què els diferenciava?
  8. Per què es va proclamar la I República espanyola?
  9. Quins dos models republicans es van enfrontar durant la I República? Quina concepció territorial de l´Estat plantejava cada model?
  10. Què és el cantonalisme? En quin període es van produir les insurreccions cantonalistes? (EL MOVIMENT CANTONAL- FONT: SAPIENS.CAT)
  11. Per què el cantonalismo va debilitar el régim republicà?
  12. Quines novetats pretenia introduir la Constitució de 1873? Va arribar a ser aplicada?
  13. Quan i per què va finalizar la I República?
  14. La Associació Internacional del Treball (AIT) fundada en 1864 a Londres significa l´organització del moviment obrer al món industrialitzat. En quines zones d´Espanya va ser més forta la presència del moviment obrerer? Per què?

 

 Presentació de Rafa Oriola.

VÍDEO: DOCUMENTAL MEMORIAS DE ESPAÑA

ALTRES ACTIVITATS:

1-Explica el Pacte d´Ostende (1866)

2-Sintetitza les causes de la Revolució Gloriosa

3-Explica el paper i el programa de les Juntes revolucionàries durant la revolució de 1868.

4-Etapes: cronologia, governs, sistemes polítics, característiques, problemàtiques. (eix cronològic)

5-Explica els programes de les diferents forces polítiques del Sexenni i el seu posicionament respecte de les principals disputes polítiques (activitat 6)

  • Unió Liberal (Serrano)
  • Progresistes (Prim): dividió en Constitucionals(Sagasta) i Radicals (Zorrilla).
  • Demòcrates
  • Republicans: dividió entre Unitaris (Castelar) i Federals (Pi i Margall, Salmerón).

6-Analitza les principals disputes polítiques que van tenir lloc al Sexenni identificant la posició que van mantenir les diferents forces polítiques:

  • El model polític: monarquia o república?
  • Manteniment de l´ordre social vigent o avanços cap a una major igualtat social?
  • El model territorial: Estat unitari o Estat federal?

7-Compara les constitucions de 1869 y 1973 i analitza les diferències.

8-Explica les causes i les conseqüències de la  3ª Guerra Carlista, la Guerra de Cuba i el cantonalisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: